Rarámuri
Rarámuri ra'ícha | |
---|---|
Tipus | llengua |
Ús | |
Parlants | 87.700 (2010) |
Parlants nadius | 70.000 |
Parlat a | Estat de Chihuahua |
Autòcton de | Chihuahua |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques del Sud llengües tarahumaras | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Secretaría de Educación Pública (SEP) |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | tar |
Glottolog | tara1321 |
UNESCO | 1484 |
Endangered languages | 3453 |
El tarahumara (endònim rarámuri o ralámuli ra'ícha, "poble de la llengua"[1]) és una llengua de la família uto-asteca (grup de llengües taracahites) parlada per uns 87.000 tarahumares al nord-oest de Mèxic.
Distribució geogràfica
[modifica]No hi ha consens entre els especialistes sobre el nombre de dialectes del tarahumara: les més acceptades inclouen dos (occidental i oriental)[2]; quatre (Occidental, Nord, Sud, Est)[3]; i cinc, d'acord amb els estudis de camp realitzats en la dècada de 1990 pels lingüistes que treballen per al govern mexicà[4] i Ethnologue.[5] Els investigadors mexicans posen l'accent en el fet que el coneixement dels dialectes rarámuri segueix sent escàs, i afirmen que hi ha una possibilitat que hi hagi molts més de cinc dialectes. Les cinc divisions reconegudes provisionalment pel govern mexicà no són les mateixes propostes per Ethnologue:[6]
Nom | Codi ISO | Localització | Parlants |
---|---|---|---|
Tarahumara central | tar | sud-oest de Chihuahua. | 55.000 (10.000 monolingües). |
Tarahumara de les terres baixes | tac | Chihuahua. | 15.000 |
Tarahumara septentrional | thh | Chihuahua, pobles de Santa Rosa Ariseachi, Agua Caliente Ariseachi, Bilaguchi, Tomochi, La Nopalera. | 300 |
Tarahumara del sud-est | tcu | Chinatú, Chihuahua. | No estimat |
Tarahumara del sud-oest | twr | Chihuahua, poble de Tubare | 100 (1983 SIL). |
Fonologia
[modifica]El tarahumara té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica: /i, i, a, o, o/, a més distingeix entre vocals llargues i breus i l'accent és fonèmic. L'inventari de consonants del tarahumara inclou:
labial | alveolar | palatal | velar | glotal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
oclusiva | p | t | k | ʔ | ||||||
africada | ʦ | |||||||||
fricativa | s | h | ||||||||
aproximants | w | l, ɾ | j | |||||||
nasal | m | n |
Endemés cal assenyalar que:
- El fonema africat /ʦ/ se sol transcriure també /c/.
- El fonema /j/ es transcriu quasi sempre com /y/.
- El fonema glotal /ʔ/ es transcriu a vegades com / ' /.
Mitjans de comunicació en rarámuri
[modifica]S'està emetent programació en rarámuri a l'estació de ràdio XETAR de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas, a Guachochi, Chihuahua.
Referències
[modifica]- ↑ Caballero, 2008, p. 12.
- ↑ Miller, 1983.
- ↑ Dakin, 2005, p. 296.
- ↑ Valiñas, 2001, p. 114-120.
- ↑ Ethnologue
- ↑ [1]
Bibliografia
[modifica]- Brambila, David. 1976. Diccionario Rarámuri-Castellano (Tarahumara).
- Burgess, Donald H. 1984. "Western Tarahumara," Studies in Uto-Aztecan Grammar 4: Southern Uto-Aztecan Grammatical Sketches. Ed. Langacker, Ronald W.. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics 56. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington. Pp. 1–149.
- Caballero, Gabriela. 2008. Choguita Rarámuri (Tarahumara) Phonology and Morphology. Dissertation, University of California at Berkeley.
- Dakin, Karen. 2007. Final Features and Proto-Uto-Aztecan: A Contribution Using Morphological Reconstruction. In Salmons, Joe and Dubenion-Smith, Shannon, eds. Historical Linguistics 2005: Selected Papers from the 17th International Conference on Historical Linguistics, pp. 295–310. John Benjamins.
- Deimel, Claus. 2001. Nawésari: texte aus der Sierra Tarahumara. Berlin: D. Reimer.
- Miller, Wick R. 1983. Uto-Aztecan Languages. In Alfonso Ortiz, ed., Handbook of North American Indians, 10. Washington, D. C.: Smithsonian Institution. Pp. 113–124