Vés al contingut

Rarámuri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaRarámuri
Rarámuri ra'ícha
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants87.700 (2010)
Parlants nadius70.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aEstat de Chihuahua Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deChihuahua
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques del Sud
llengües tarahumaras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSecretaría de Educación Pública (SEP)
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2tar
Glottologtara1321 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1484 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3453 Modifica el valor a Wikidata

El tarahumara (endònim rarámuri o ralámuli ra'ícha, "poble de la llengua"[1]) és una llengua de la família uto-asteca (grup de llengües taracahites) parlada per uns 87.000 tarahumares al nord-oest de Mèxic.

Distribució geogràfica

[modifica]
Localització de les ètnies de Sonora (INEGI).

No hi ha consens entre els especialistes sobre el nombre de dialectes del tarahumara: les més acceptades inclouen dos (occidental i oriental)[2]; quatre (Occidental, Nord, Sud, Est)[3]; i cinc, d'acord amb els estudis de camp realitzats en la dècada de 1990 pels lingüistes que treballen per al govern mexicà[4] i Ethnologue.[5] Els investigadors mexicans posen l'accent en el fet que el coneixement dels dialectes rarámuri segueix sent escàs, i afirmen que hi ha una possibilitat que hi hagi molts més de cinc dialectes. Les cinc divisions reconegudes provisionalment pel govern mexicà no són les mateixes propostes per Ethnologue:[6]

Nom Codi ISO Localització Parlants
Tarahumara central tar sud-oest de Chihuahua. 55.000 (10.000 monolingües).
Tarahumara de les terres baixes tac Chihuahua. 15.000
Tarahumara septentrional thh Chihuahua, pobles de Santa Rosa Ariseachi, Agua Caliente Ariseachi, Bilaguchi, Tomochi, La Nopalera. 300
Tarahumara del sud-est tcu Chinatú, Chihuahua. No estimat
Tarahumara del sud-oest twr Chihuahua, poble de Tubare 100 (1983 SIL).

Fonologia

[modifica]

El tarahumara té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica: /i, i, a, o, o/, a més distingeix entre vocals llargues i breus i l'accent és fonèmic. L'inventari de consonants del tarahumara inclou:

labial alveolar palatal velar glotal
oclusiva p t k ʔ
africada ʦ
fricativa s h
aproximants w l, ɾ j
nasal m n

Endemés cal assenyalar que:

  • El fonema africat /ʦ/ se sol transcriure també /c/.
  • El fonema /j/ es transcriu quasi sempre com /y/.
  • El fonema glotal /ʔ/ es transcriu a vegades com / ' /.

Mitjans de comunicació en rarámuri

[modifica]

S'està emetent programació en rarámuri a l'estació de ràdio XETAR de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas, a Guachochi, Chihuahua.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Brambila, David. 1976. Diccionario Rarámuri-Castellano (Tarahumara).
  • Burgess, Donald H. 1984. "Western Tarahumara," Studies in Uto-Aztecan Grammar 4: Southern Uto-Aztecan Grammatical Sketches. Ed. Langacker, Ronald W.. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics 56. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington. Pp. 1–149.
  • Caballero, Gabriela. 2008. Choguita Rarámuri (Tarahumara) Phonology and Morphology. Dissertation, University of California at Berkeley.
  • Dakin, Karen. 2007. Final Features and Proto-Uto-Aztecan: A Contribution Using Morphological Reconstruction. In Salmons, Joe and Dubenion-Smith, Shannon, eds. Historical Linguistics 2005: Selected Papers from the 17th International Conference on Historical Linguistics, pp. 295–310. John Benjamins.
  • Deimel, Claus. 2001. Nawésari: texte aus der Sierra Tarahumara. Berlin: D. Reimer.
  • Miller, Wick R. 1983. Uto-Aztecan Languages. In Alfonso Ortiz, ed., Handbook of North American Indians, 10. Washington, D. C.: Smithsonian Institution. Pp. 113–124

Enllaços externs

[modifica]