Vés al contingut

Pame

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPame
Ñãʔũ (PS), Šiʔúi (PC), Šiyúi (PN)
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants9.720 (2000)[1]
Autòcton deMèxic
EstatHidalgo, San Luis Potosí
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües otopame Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-2pbs pmq pmz
Glottologpame1260 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listpame Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4978 Modifica el valor a Wikidata
Territoris de parla pame-jonaz

El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames. La comunitat lingüística pame arriba als 10.000 individus, i viuen sobretot en l'estat de San Luis Potosí, encara que n'hi ha alguns parlants a l'estat d'Hidalgo.

Classificació

[modifica]

Juntament amb l'otomí, el matlatzinca, el mazahua i l'ocuilteco, el pame forma part del grup otopame família lingüística otomang.

Ethnologue distingeix dues varietats d'aquest idioma: el pame central,[2] parlat a Santa María Acapulco; i el pame septentrional,[3] parlat en algunes comunitats al nord de Río Verde (San Luis Potosí), prop del límit fronterer amb Tamaulipas. El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar-ne alguns parlants cap a 1935.[4] Des d'un punt de vista comparatiu sembla que les relacions de proximitat entre les varietats porten al següent esquema:



Pame meridional (Ñãʔũ)




Pame central (Šiʔúi)



Pame septentrional (Šiyúi)




S'estan emetent programes en llengua pame en l'emissora de ràdio XEANT-AM, amb seu a Tancanhuitz de Santos, San Luis Potosí, sota el patrocini de la CDI.

Descripció lingüística

[modifica]

El pame és una llengua tonal que distingeix tons mitjà i alt, així com el matís alt-baix.[5]

Lèxic comparat

[modifica]

El següent quadre mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:

GLOSSA Pame Sud Pame Central[6] Pame Nord[7] PROTO-
PAME
(Jiliapan) (Tilaco) (Santa María) (Alaquines)
1 nna nna ndɑ sɑnte *nda
2 ti ti-yii nui nuyi *nui
3 niyũ ti-ñũn rɑnhũʔ rnuʔ *-nũʔ
4 tipiyã tyipya ki-ñui giriui *ki-nui
5 špitũnt šputun kikʔɑi gičʔɑi *kikʔɑi
6 tikiyen taken tiliyɑ teriɑ *te-
7 tekiti ki-yii tiliñũhũñ teriuhiñ *te-?i+2
8 teiniyun kyidinũn ndɑ ntsɑwʔ tenhiuñ *te-?-nũʔ
9 nahwẽn nawẽ 8 + 1 kɑrɑ 8 + 1 ?
10 stutʔu štusu seskɑʔɑi kɑrɑ 8 + 2 ?
'cap' kiñãu keyãw ganãw ganãu *kənaw
'ull' nta ndao gotao ntao *nta
'nas' šiñũ šiyõa ʦiñowa šiñõã *šiñũ(?)
'boca' kine kane kona kteye *
'peu' nogua nigowa mokwa mokwa *mokwa
'blat de moro' ʦʔ tyõã gu-dh tʔ *tʔ
'metate' mbot nabʔotʔ kʔyi kʔiyn ?
'xili' bihi mahi mahi lʔu *-hi
'tomàquet' mpia rumbay lapay dbipay *-pay
'fesol' tio tʔawuʔ gu-kʔwe kʔwi *kʔwi(?)
'carn' migu magiybi pakas pakas *mpak-(?)
'menjar' dii, nii nii sihin sey *si-
'atzavara' ši-nʤia pʔi-doa go-doa ndwa *ndoa
'alcohol' pinkʔi pingi ke-pi ki-pint ?
'bosc' mipwi setʔa mabwo kwãn *mikwV (?)
'flor' ntu ndʔow go-tun nkyun *ndo-ni
'gos' nnʔow nnʔow nadu dyo *ndʔo-
'cavall' pahan bhãn wahil pahal *pahal-(?)
'pedra' kido kudo kotu gitu *ki-nto
'sol' mpãẽ nimbay kunhu mpa *mpay
'lluna' mʔõ mʔãũ mʔau mʔãũ *mʔau
'aigua' bisa masa kwote kãnte *nte
'muntanya' tʔoe tʔi go-loe toe *tʔoe
'sal' tʔiũs tʔũs lʔũs tʔũs *tʔũs
'mercat' tityawt tetãwn kekywãw kikʔyič *teta-
'any' špo šopʔaw ningyihin čyii ?
'setmana' nimpya nembẽ nembẽyn pyẽy *mpyẽ(y)
'nit' sãu nasaw gu-sãw digun *sãw
'fred' ʦe ʦe ʦee ʦee *ʦe(e)
'calor' pa mapa mapa mpa *(ma)pa

Referències

[modifica]
  1. CDI, 2000.
  2. Ethnologue: Informe del pame central
  3. Ethnologue: Informe del pame septentrional.
  4. J. Soustelle, 1937, pp. 330-363
  5. Suaréz, 1983:51.
  6. Els numerals 1-10 no procedeixen de Soustelle sinó d'Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, Norhtern P. Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine.
  7. Els numerals 1-10 no procedeixen de Soustelle sinó d'Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, Central P. Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Soustelle, Jacques [1937](1992): La familia lingüística Otomí-Pame de México Central, Fondo de Cultura Económica, México DF, ISBN 968-16-4116-7.
  • Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP