Atsugewi
| Atsugé | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua morta, llengua viva i llengua extinta  |
| Ús | |
| Parlants | † 1988 |
| Parlants nadius | 200 (1977 ) |
| Autòcton de | Califòrnia |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| Llengües palaihnihanes (hoka?) | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-3 | atw |
| Glottolog | atsu1245 |
| Ethnologue | atw |
| UNESCO | 830 |
| IETF | atw |
| Endangered languages | 679 |
L'atsugewi és una llengua indígena extinta de la família palaihnihana, parlada anteriorment pels atsugewis del nord-est de Califòrnia, a Hat Creek i Dixon Valley. El 1962, quedaven només quatre parlants ancians del grup ètnic atsugewi, en aquells dies format per 200 membres. El darrer d'ells va morir el 1988. El darrer parlant nadiu fluent fou Medie Webster; el 1988, altres membres tribals coneixien algunes expressions de la llengua.[1] Per a un sumari de la documentació dels atsugewi vegeu Golla (2011: 98-99).
L'atsugwi està emparentat amb l'achumawi, juntament amb el qual forma el grup palihnihà, que se suposa que està relacionat amb les llengües hoka. L'autoglotònim és atsugé, i el sufix -wi procedeix de l'achumawi i se sufixa erròniament al terme original.
Fonologia
[modifica]L'atsugewi té 32 consonants, la majoria d'aquestes apareixen en parells de consonant no glotalitzada i el seu corresponent glotalitzat. Les oclusives i les africades tenen, a més, l'oposició d'aspiració (excepte l'oclusiva glotal):
Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal Nasal simple m n glot. mˀ nˀ Oclusiva simple p t k q ʔ ejectiva pʼ tʼ tʃʼ kʼ qʼ aspirada pʰ tʰ tʃʰ kʰ qʰ Fricativa simple s h ɦ Ejectiva sʼ Vibrant simple r glot. rˀ Aproximant simple l j w glot. lˀ jˀ wˀ
L'atsugewi té només tres vocals /a/, /o/, /i/. També existeixen els sons [i] o [o], encara que es tracta d'al·lòfons de /i/ i /o/, respectivament, i no de fonemes independents. Encara que L. Talmy (1972) va argumentar que existeixen pocs casos com la paraula ce 'ull(s)', en què la i sembla analitzable com a fonema independent.
Referències
[modifica]- ↑ Hillinger, Charles «Indian Woman Is Last Word on Language of the Atsugewi». Los Angeles Times, 23-08-1988 [Consulta: 28 octubre 2012].
Bibliografia
[modifica]- Bright, William. (1965). [Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead]. Language, 41 (1), 175-178.
- Good, Jeff. (2004). A sketch of Atsugewi phonology. Boston, MA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 8–11).
- Good, Jeff; McFarland, Teresa; & Paster, Mary. (2003). Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited. Atlanta, GA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 2–5).
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Olmsted, David L. (1954). Achumawi-Atsugewi non-reciprocal intelligibility. International Journal of American Linguistics, 20, 181-184.
- Olmsted, David L. (1956). Palaihnihan and Shasta I: Labial stops. Language, 32 (1), 73-77.
- Olmsted, David L. (1957). Palaihnihan and Shasta II: Apical stops. Language, 33 (2), 136-138.
- Olmsted, David L. (1958). Atsugewi phonology. International Journal of American Linguistics, 24, 215-220.
- Olmsted, David L. (1959). Palaihnihan and Shasta III: Dorsal stops. Language, 35 (4), 637-644.
- Olmsted, David L. (1961). Atsugewi morphology I: Verb Inflection. International Journal of American Linguistics, 27, 91-113.
- Olmsted, David L. (1964). A history of Palaihnihan phonology. University of California publications in linguistics (Vol. 35). Berkeley: University of California Press.
- Talmy, Leonard. (n.d.). Midway phonological analysis of Atsugewi. (Unpublished notes).
- Talmy, Leonard. (1972). Semantic structures in English and Atsugewi. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
