Shasta (llengua)
Aparença
Tipus | llengua, llengua morta i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Parlants | † finals s. XX |
Autòcton de | California |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües shasta | |
Codis | |
ISO 639-3 | sht |
Glottolog | shas1239 |
Ethnologue | sht |
IETF | sht |
El shasta és una llengua ameríndia del grup de les llengües shasta que s'havia parlat al nord de Califòrnia i al sud-oest d'Oregon. Era dividida en un cert nombre de dialectes, i potser n'era un d'ells l'Okwanuchu. El 1980 només eren vius dos parlants fluents de la llengua. Actualment tots els shasta parlen anglès.
Sons
[modifica]Consonants
[modifica]Bilabial | Dental | Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n | ||||
Oclusiva | plain | p | t | k | ʔ | |
ejectiva | pʼ | tʼ | kʼ | |||
Africada | plain | ts | tʃ | |||
ejectiva | tsʼ | tʃʼ | ||||
Fricativa | s | x | h | |||
Ròtica | r | |||||
Aproximant | j | w |
La longitud és distintiu per a les consonants en shasta. Les africades són generalment escrites <c> i <č>, i les ejectives indicades per un apòstrof escrit sobre el caràcter. El fonema /j/ és representat per <y>.
Vocals
[modifica]El shasta té quatre vocals, /i e a u/, amb longitud contrastiva, i dos tons: alt, marcat amb un accent agut, i baix, que no és marcat.
Referències
[modifica]- Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge University Press, 1999.