Sulvanita
 Sulvanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₃VS₄ |
| Epònim | sofre i vanadi |
| Localitat tipus | Mina Edelweiss, Burra, Serralada Lofty, Austràlia Meridional, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.04 |
| Dana | 3.2.3.1 |
| Heys | 6.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,39 Å |
| Color | gris en llum visible; crema daurat, bronze, groc-daurat en secció polida |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | As, Cu, Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sul |
| Referències | [1] |
La sulvanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom per la seva composició química: sulfur i vanadi.
Característiques
[modifica]La sulvanita és una sulfosal de fórmula química Cu₃VS₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sulvanita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Edelweiss, situada a la localitat de Burra, a Austràlia Meridional (Austràlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències
[modifica]