Metacinabri
Metacinabri | |
---|---|
Cristalls de metacinabri de la mina Mount Diablo, Clayton, Califòrnia, Estats Units | |
Fórmula química | HgS |
Epònim | cinabri i meta- |
Localitat tipus | Redington mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.01 |
Dana | 2.8.2.3 |
Heys | 3.5.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Estructura cristal·lina | a = 5.8717(5) Å |
Color | gris fosc, negre |
Exfoliació | no en té |
Fractura | desigual, semiconcoidal |
Duresa | 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Densitat | 7,7 a 7,8 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mcin |
Referències | [1] |
El metacinabri és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del grec meta i kinnabari, basant-se en la seva associació i composició química semblant a la del cinabri. Pertany al grup esfalerita de minerals.[2]
Característiques
[modifica]El metacinabri és un sulfur amb fórmula química HgS, polimorf del cinabri i l'hipercinabri. És de color gris o gris fosc, i la seva ratlla és negra. Cristal·litza en el sistema isomètric, a diferència del cinabri que ho fa en el trigonal, i de l'hipercinabri que ho fa en l'hexagonal. Ho fa en petits i generalment distorsionats cristalls equidimensionals en forma de complexos tetràedres i piritoedres. Els cristalls són de vegades arrodonits i generalment estriats. També cristal·litza de forma laminar, en grups petits de cristalls, en boles arrodonides i en incrustacions.[3] Té una duresa 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la de la calcita. No té exfoliació, i la seva fractura és semiconcoidal o desigual.
Al tractar-se d'un mineral que conté mercuri, cal rentar-se sempre les mans després de manipular-lo. Cal evitar la inhalació de pols quan es trenca. Mai llepar-lo o ingerir-lo, i no escalfar-lo en un ambient sense ventilació perquè emet vapors tòxics de mercuri.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en els dipòsits de mercuri formats sota condicions de baixa temperatura prop de la superfície. Es troba associada a altres minerals com cinabri, mercuri, wurtzita, estibina, marcassita, realgar, calcita, barita, calcedònia i hidrocarburs.[4]
Varietats
[modifica]- La guadalcazarita és una varietat que conté fins a un 4% de zinc, amb fórmula (Hg,Zn)S. És originària del municipi de Guadalcázar (San Luis Potosí, Mèxic), tot i que també se n'ha trobat a Fenghuang (Hunan, República Popular de la Xina).[5]
- La kittlita és una varietat que conté seleni.[6]
- La leviglianita és una altra varietat que conté zinc, trobada a Stazzema (Lucca, Itàlia).[7]
- L'onofrita és una varietat que conté fins a una part seleni per cada cinc de sulfur, trobada originàriament a San Onofre (Zacatecas, Mèxic).[8]
- La saukovita és una varietat que conté cadmi.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Metacinnabar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Sphalerite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Metacinnabar: The mercury mineral metacinnabar: information and pictures» (en anglès). Minerals.net. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Metacinnabar» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Guadalcazarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Kittlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Leviglianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Onofrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «Saukovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].