Stil·leïta

Stil·leïta
Fórmula química	ZnSe
Epònim	Hans Stille
Localitat tipus	mina Shinkolobwe (Kasolo Mine), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.01
Dana	2.8.2.2
Heys	3.4.6
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Color	gris
Duresa	5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Hg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1956
Símbol	Sll
Referències

La stil·leïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'esfalerita. Va ser anomenada en honor de Hans Wilhelm Stille (1876–1966), geòleg alemany del camp de la tectònica.

Característiques

La stil·leïta és un selenur de fórmula química ZnSe. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stil·leïta pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Jaciments

La stil·leïta va ser descoberta a la mina Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a dos indrets d'Alemanya, la província de La Rioja (Argentina), a Manitoba (Canadà) i a Amman (Jordània).