Cubanita

Cubanita
Fórmula química	CuFe₂S₃
Epònim	Cuba (en)
Localitat tipus	Barracanao (Baracoa), Districte de Moa-Baracoa, Cinturó de Mayarí-Baracoa, Província d'Holguín, Cuba
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.55a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.08
Dana	2.9.13.1
Heys	3.1.22
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,467(1) Å; b = 11,117(1) Å; c = 6,231(2) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	bronze a bronze-groc
Fractura	concoidal
Duresa	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris-negre
Diafanitat	opaca
Densitat	4,03 a 4,18 g/cm³ (mesurada); 4,076 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Magnetisme	ferromagnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1843
Símbol	Cbn
Referències

La cubanita, també anomenada barracanita o chalmersita, és un mineral de la classe dels Minerals sulfurs. És un mineral de color groc de coure, ferro i sofre CuFe ₂ S ₃. Va ser descoberta l'any 1843 a Mayarí-Baracoa, Província d'Oriente, a l'illa de Cuba, motiu pel qual se li va donar aquest nom.

Característiques químiques

És el dimorf ortoròmbic de l'isocubanita - del sistema isomètric-. A diferència de l'altre sulfur de coure-ferro, la calcopirita, la cubanita és fortament magnètica.

Formació i jaciments

Es forma en dipòsits de minerals metàl·lics per processos d'alteració hidrotermal d'alta temperatura, on apareix associada a minerals tals com: esfalerita, pirrotina, pirita o calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat).

Referències

• Cubanita, mindat.org.
• Cubanita, webmineral.com.
• Manual de cubanita, Mineral Data Publishing.