Rosenbuschita

Rosenbuschita
Fórmula química	Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆
Epònim	Karl Heinrich Rosenbusch
Localitat tipus	Skutesundskjær, Àrea de Barkevik, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.22
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.22
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.10
Dana	56.2.4.8
Heys	17.1.28
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,12 Å; b = 11,37 Å; c = 7,35 Å; α = 90,63°; β = 100,75°; γ = 112,01°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	amarronat, marró grisós
Exfoliació	perfecta en {010}, i també {100}
Fractura	irregular, desigual, desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	subvítria, cerosa, grassa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,30 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,678 nβ = 1,687 nγ = 1,705
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 78° a 80°
Dispersió òptica	r >> v forta
Impureses comunes	Ce, Fe, Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Símbol	Rbs
Referències

La rosenbuschita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch (24 de juny de 1836 - 20 de gener de 1914), mineralogista i petròleg de la Universitat Heidelberg.

Característiques

La rosenbuschita és un silicat de fórmula química Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosenbuschita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Skutesundskjær, a l'àrea de Barkevik, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets de Noruega, així com a Suècia, Romania, el Marroc, Angola, Líbia, Malawi, Namíbia, Guinea, Rússia, els Estats Units, el Canadà, Groenlàndia, Brasil i el Paraguai.