Chevkinita-(Ce)

Chevkinita-(Ce)
Fórmula química	Ce₄(Ti,Fe²⁺,Fe³⁺)₅O₈(Si₂O₇)₂
Epònim	Konstantin Chevkin (en)
Localitat tipus	Pit No. 17, Monts Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.70
Dana	56.2.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,370(3) Å; b = 5,660(2) Å; c = 11,280(3) Å; β = 100,87(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	negre
Macles	sí
Fractura	concoidal
Duresa	5 a 5,5
Lluïssor	resinosa, submetàl·lica
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,967 a 1,973 nβ = 2,020 nγ = 2,050
Birefringència	δ = 0,083
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Ca, Nb, Mg, Th, Sr, Zr
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Cvk-Ce
Referències

La chevkinita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la chevkinita, dins el grup homònim. Rep el nom en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin (Константина Владимировича Чевкина) (26 d'abril de 1803 - 3 de novembre de 1875), cap de l'Estat Major del Cos d'Enginyers de Mineria de Rússia.

Característiques

La chevkinita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₄(Ti,Fe²⁺,Fe³⁺)₅O₈(Si₂O₇)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chevkinita-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Pit Núm. 17 dels monts Ilmen, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.