Murmanita

Murmanita
Fórmula química	Na₂Ti₂(Si₂O₇)O₂·2H₂O
Epònim	óblast de Múrmansk
Localitat tipus	Chinglusuai river valley (en) i massís de Lovozero
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.27
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.27
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.11
Dana	56.2.7.2
Heys	17.8.2
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,53Å; b = 13,88Å; c = 11,68Å; α = 94,31°; β = 98,62°; γ = 89,81°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	lila a rosa, s'altera a blanc-groc platejat, marró a negre
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	grassa, nacrada
Color de la ratlla	rosa a vermell o marró
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,682 a 1,735 nβ = 1,765 a 1,770 nγ = 1,807 a 1,839
Birefringència	δ = 0,125
Angle 2V	mesurat: 57° a 64°, calculat: 66° a 74°
Dispersió òptica	r > v feble
Impureses comunes	Zr, Fe, Ta, Mn, Mg, Ca, K, P
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2016 s.p.
Any d'aprovació	1923
Símbol	Mmn
Referències

La murmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el seu nom de la costa Murmana, a l'óblast de Múrmansk, Rússia, on va ser descoberta.

Característiques

La murmanita és un silicat de fórmula química Na₂Ti₂(Si₂O₇)O₂·2H₂O. Va ser publicada per primera vegada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1930. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la murmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

És una espècie descrita a partir de mostres de dos indrets diferents del massís rus de Lovozero, a la província de Murmansk: la vall del riu Chinglusuai i els circs de Raslak. Posteriorment ha estat descrita en altres indrets de la mateixa regió russa, tant al massís de Lovozero com al de Jibiny, així com a Groenlàndia, Brasil i el Canadà.