Lawsonita
Lawsonita | |
---|---|
Lawsonita procedent de la seva localitat tipus | |
Fórmula química | CaAl₂(Si₂O₇)(OH)₂·H₂O |
Epònim | Andrew Lawson |
Localitat tipus | Reed Station, Tiburon Uplands Nature Preserve, Tiburon Peninsula, Marin Co., California, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.05 |
Dana | 56.2.3.1 |
Heys | 16.9.18 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 5,847Å; b = 8,79Å; c = 13,128Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 63 |
Color | incolor, blanc, gris blavós, blau clar |
Fractura | irregular, desigual |
Duresa | 7,5 |
Lluïssor | vítria, grassa |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,1 g/cm³ (mesurada); 3,09 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,665 nβ = 1,672 a 1,676 nγ = 1,684 a 1,686 |
Birefringència | δ = 0,019 a 0,021 |
Angle 2V | mesurat: 84° to 85°, calculat: 76° to 86° |
Dispersió òptica | forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Lws |
Referències | [1] |
La lawsonita és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1895 al comtat de Marin, a Califòrnia (EUA), sent anomenada així en honor d'Andrew C. Lawson, geòleg escocès-nord-americà.[1]
Característiques químiques
[modifica]És un alumino-sorosilicat de calci, hidroxilat i hidratat. Estructuralment relacionat amb la bartelkeíta monoclínica (PbFe2+Ge₃O₈). És dimorf amb la parthéíta (Ca₂(Si₄Al₄)O15(OH)₂·4H₂O).[1]
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a altes pressions i baixes temperatures, originalment descrit a partir d'un esquist cristal·lí associat amb serpentina i glaucòfan, amb metamorfisme regional de baix grau. [2] També es troba com a mineral secundari en gabres i diorita alterada, formant-se a partir de la plagiòclasi que contenen. Més rarament s'ha trobat en eclogita. Sol trobar-se associat a altres minerals com: la pumpel·lyïta, epidota, granat, moscovita, jadeïta, glaucòfan, quars o calcita.