dur
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /ˈdu/ valencià /ˈduɾ/, /ˈdu/
Adjectiu
[modifica]dur m. (femení dura, plural masculí durs, plural femení dures)
- De duresa, fort, difícil de ratllar, resistent.
- «Després, un rodament de cap de pura debilitat li va fer descobrir un tauló dur com una roca a un pam de terra.» (Roser Tomàs, La forca per dur una vida orca, 2016)
Compostos i expressions
[modifica]- Ser dur de tracte
- Tenir cara dura
Traduccions
[modifica]Fort
- Albanès: fortë (sq)
- Alemany: hart (de)
- Anglès: hard (en)
- Àrab: صُلْب (ar)
- Armeni: պինդ (hy) (pind)
- Àzeri: sərt (az)
- Belarús: цвёрды (be) (tsviordi)
- Bengalí: শক্ত (bn)
- Búlgar: твърд (bg) (tvard)
- Castellà: duro (es)
- Coreà: 딱딱하다 (ko) (ttakttakhada)
- Danès: hård (da)
- Eslovac: tvrdý (sk)
- Eslovè: trd (sl)
- Esperanto: malmola (eo)
- Estonià: tahke (et)
- Finès: kova (fi)
- Francès: dur (fr)
- Friülà: dûr (fur)
- Gallec: duro (gl)
- Gal·lès: caled (cy)
- Georgià: მაგარი (ka) (màgari)
- Grec antic: σκληρός (grc) (sklērós)
- Hebreu: קָשִׁיחַ (he)
- Hindi: कड़ा (hi)
- Hongarès: kemény (hu)
- Ídix: האַרט (yi)
- Indonesi: keras (id)
- Irlandès: crua (ga)
- Islandès: hart (is)
- Italià: duro (it)
- Japonès: 硬い (ja)
- Kazakh: берік (kk) (berik)
- Kirguís: катуу (ky) (katuu)
- Letó: ciets (lv)
- Lituà: kietas (lt)
- Llatí: durus (la)
- Llengua de signes catalana: FERRO (csc)
- Macedoni: тврд (mk)
- Maltès: iebes (mt)
- Neerlandès: hard (nl)
- Noruec: hard (no)
- Occità: dur (oc)
- Portuguès: duro (pt)
- Retoromànic: dir (rm), dür (rm)
- Romanès: dur (ro)
- Rus: твёрдый (ru) (tviordi)
- Sard: duru (sc)
- Serbocroat: тврд (sh), tvrd (sh)
- Sicilià: duru (scn)
- Suahili: gumu (sw)
- Suec: hård (sv)
- Tadjik: сахт (tg)
- Tagal: matigas (tl)
- Tai: แข็ง (th)
- Tàtar: каты (tt)
- Turc: sert (tr)
- Txec: tvrdý (cs)
- Uzbek: qattiq (uz)
- Való: deur (wa)
- Vènet: duro (vec)
- Vietnamita: cứng (vi)
- Xinès: 硬 (zh) (yìng)
Verb
[modifica]dur trans.
- Portar posat.
- «Només duia uns pantalons de rodamón lligats amb un cordill.» (Barbara Kingsolver, Arbres de mongetes, 2010)
- Portar amb les mans, a la butxaca, carregar amb el cos alguna cosa.
- «Tant arribà a insistir l'àliga que en Bernat va treure el trinxet que duia a sobre.» (Rosa Oliveros Arasa, Rondalles contades a la vora del foc, 2019)
- Conduir un grup, indicar un camí a seguir, menar, guiar
- «Al carrer de París per baixar, altra vegada, pel carrer d'Aribau, que em duria directament a la plaça de Letamendi. ... la d'aquella ciutat senyora que jo vaig conèixer, per primera vegada, quan m'hi dugué el pare a curar-me una afecció urinària.» (Teresa Pàmies Bertran, Amor clandestí, 2010)
- (esports de pilota) conduir
Conjugació
[modifica]Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | dur | haver dut o duit | |||||
gerundi | duent | havent dut o duit | |||||
participi | dut, duta, duts, dutes | ||||||
duit, duita, duits, duites | bal | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | duc | duus | duu | duem | dueu | duen | |
dus | du | ||||||
duim | duis | bal | |||||
imperfet | duia | duies | duia | dúiem | dúieu | duien | |
passat simple | duguí | dugueres | dugué | duguérem | duguéreu | dugueren | |
futur | duré | duràs | durà | durem | dureu | duran | |
condicional | duria | duries | duria | duríem | duríeu | durien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | dugui | duguis | dugui | duguem | dugueu | duguin | |
duga | dugues | duga | duguen | occ, bal | |||
imperfet | dugués | duguessis | dugués | duguéssim | duguéssiu | duguessin | |
duguesses | duguéssem | duguésseu | duguessen | ||||
duguera | dugueres | duguera | duguérem | duguéreu | dugueren | val | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | duu | dugui | duguem | dueu | duguin | |
– | du | ||||||
– | duis | bal | |||||
– | duga | duguen | occ | ||||
– | dus | val | |||||
Formes no normatives o col·loquials
gerundi | duguent | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
imperfet | duieva | duieves | duieva | duièvom | duièvou | duieven | n-occ |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | dugos | dugo | centr, n-occ | ||||
dugam | dugau | occ | |||||
imperfet | duiés | duiessis | duiés | duiessin | duésseu | duessen | centr |
duguessa | duguéssom | duguéssou | n-occ |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... dut o duit |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... dur |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... dut o duit |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... dut o duit |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... dut o duit |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... dut o duit |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... dur |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... dut o duit |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... dut o duit |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... dut o duit |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: duc, duu, duem
Variants
[modifica]- dure (septentrional)
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Portar a sobre
Verb
[modifica]dur
Variants
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
Vegeu també
[modifica]Caló català
[modifica]Nom
[modifica]dur
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
Francès
[modifica]- Pronúncia: /dyʁ/ àudio ⓘ
Adjectiu
[modifica]dur m. (femení dure, plural masculí durs, plural femení dures)
Romaní
[modifica]Adverbi
[modifica]dur
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.
- ↑ Vekerdi, József. Dictionary of Gypsy Dialects in Hungary. Budapest: Terebess Kiadó, 2000, p. 59.
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Adjectius en català
- Verbs en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Derivats del romaní al caló català
- Substantius en caló català
- Adjectius en francès
- Derivats del sànscrit al romaní
- Adverbis en romaní