duiés

Potser volíeu: duies

Català

Verb

duiés

1. (col·loquial central) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb dur.
2. (col·loquial central) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb dur.

Variants

• [1] duguessa, dugués, duguera
• [2] dugués, duguera

Miscel·lània

• Síl·labes: du·iés (2)
• Anagrama: eduís