crossa
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈkɾɔ.sə/ Occidental: nord-occidental /ˈkɾɔ.sa/ valencià /ˈkɾɔ.sa/, /ˈkɾɔ.sɔ/
- Rimes: -ɔsa
- Etimologia: D’origen discutit podria ser del germànic *krŭkkjō, segle XII.
Nom
[modifica]crossa f. (plural crosses)
- Bastó amb un travesser a sobre que serveix per recolzar-se a aquells que no poden caminar bé.
- Barra de fusta amb dos ganxos en un extrem que serveix per a sostenir tabernacles.
- Bastó en figura de gaiat que usaven els bisbes com a insígnia de la seva dignitat.
- Bastó amb un costat corbat que usen els pagesos per agafar les ovelles.
- (argot casteller) Conjunt de castellers de la pinya que es col·loquen a cada banda del baix, amb una espatlla sota la seva aixella, falcant-lo i ajudant-lo a suportar el pes del castell i impedint que el baix es desequilibri.
- (mallorquí) Perxa
- Pals amb un suport per cada peu on poder pujar i no tocar a terra.
Compostos i expressions
[modifica]- Passar crossa: Detenir-se per algun temps en algun lloc.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Bastó per recolzar-se
- Alemany: Krücke (de) f.
- Anglès: crutch (en)
- Àrab: عُكَّاز (ar) m.
- Bretó: flac'h (br) f.
- Búlgar: патерица (bg) f. (pateritsa)
- Castellà: muleta (es)
- Coreà: 목다리 (ko) (mokdari)
- Danès: krykke (da) c.
- Eslovac: barla (sk) f.
- Eslovè: bergla (sl) f.
- Esperanto: lambastono (eo)
- Feroès: høkja (fo) f.
- Francès: béquille (fr)
- Georgià: ყავარჯენი (ka) (kavàrdjeni)
- Grec: δεκανίκι (el) n. (dekaniki)
- Hebreu: קַב (he) m.
- Hongarès: mankó (hu)
- Italià: gruccia (it), stampella (it)
- Japonès: 松葉杖 (ja)
- Llatí: scipio (la)
- Macedoni: патерица (mk) f.
- Persa: عصا (fa)
- Polonès: kula (pl) f., kula (pl) f.
- Portuguès: muleta (pt) f.
- Romanès: cârjă (ro) f.
- Rus: косты́ль (ru) m. (kostil)
- Serbocroat: штака (sh), štaka (sh)
- Suec: krycka (sv) c.
- Txec: berle (cs) f.
- Xinès: 拐杖 (zh) (guǎizhàng)
Barra per a sostenir tabernacles
Bastó dels bisbes
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: cros·sa (2)
- Anagrama: cossar
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català