Vés al contingut

Vòtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaVòtic
vađđa ceeli, maaceeli
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius62 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deÍngria
EstatRússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses
Southern Finnic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2vot Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3vot Modifica el valor a Wikidata
Glottologvoti1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuevot Modifica el valor a Wikidata
UNESCO423 Modifica el valor a Wikidata
IETFvot Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2993 Modifica el valor a Wikidata

El vòtic és una llengua uraliana en vies d'extinció parlada pels vòtics. Pertany a la branca meridional del grup balto-fínic molt relacionat amb l'estonià. Els dialectes són oriental (el darrer parlant va morir a Itchäpäivä (Itsepino) el 1960), occidental (a Vaipool), Kukkusi i Kreevin (enclavament a Letònia, extingit a Curlàndia en el s. XIX; segons Sjögren encara es parlava el 1846).[1] Actualment és parlat per 17 persones entre 59 i 85 anys. I l'última dona parlant a Mattiya, el 1942 tenia 92 anys.

No tenen llengua escrita, ni s'hi ha escolaritzat mai, ni hi ha literatura ni llibres de text, ni diaris, llevat dos reculls de tradició oral del 1908 i del 1960. El 1930 eren l'única minoria de Rússia no escolaritzada en la seva llengua i sense literatura. Alguns afirmen que es va obrir el 1930 una escola a Pesky en vòtic, però no n'hi ha cap prova, i alguns s'educaren en ingrià a Krakolye. Les aspiracions el 1920 de l'intel·lectual votic estonià, Dimitri Tsvetkov de Tartu, autor de gramàtiques i llibres de text, no s'acompliren.

Hi ha una rica varietat de material etnològic i folklore recollit. Fou descobert per un pastor protestant de Narva, Fr. L. Trefurt, el 1783. Els primers escrits foren publicats en un diccionari comparatiu per P. S. Pallas, Linguarum totius orbis vocabularia comparativa (1787--1789). N'han escrit gramàtiques A. Ahlquist (Wotisk Grammatik, 1856) i P. Ariste (Vadja keele grammatika, 1948; A Grammar of the Votic Language, 1968), i col·leccions de texts publicats per L. Kettunen i L. Posti, J. Mägiste, O. A. Mustonen, E. Adler i P. Ariste. Un diccionari del dialecte Kukkusi, per L. Posti i S. Suhonen, fou publicat el 1980, i un primer volum del diccionari vòtic a Tallinn el 1990.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]