Sami de Lule
Aparença
julevsámegiella | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 700 (2022 ) |
Oficial a | Divtasvuodna |
Autòcton de | Comtat de Norrbotten i Nordland |
Estat | Noruega i Suècia |
Coordenades | 67° 16′ 19″ N, 17° 47′ 52″ E / 67.272°N,17.7978°E |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües sami llengües sami occidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Sámi Giellagáldu (en) |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-2 | smj |
ISO 639-3 | smj |
Glottolog | lule1254 |
Linguasphere | 41-AAB-ab |
Ethnologue | smj |
UNESCO | 386 |
IETF | smj |
Endangered languages | 3384 |
El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.[1]
S'escriu en l'alfabet llatí i és parlat per unes 2.000 persones.[2] El 1983 es feu un estàndard de la llengua, que ha estat cultivada amb molt d'èxit. S'ha informat que el nombre de parlants nadius està en fort descens entre les generacions més joves.
Referències
[modifica]- ↑ «To which languages does the Charter apply?». European Charter for Regional or Minority Languages p. 3. Council of Europe. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 3 abril 2014].
- ↑ «Sami de Lule». Ethnologue, 2015.