Jarosita
 Jarosita | |
|---|---|
 Cristall de 2mm. del barranc del Jaroso, Almeria, Espanya  | |
| Fórmula química | KFe3+₃(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | Jaroso Ravine (en)  |
| Localitat tipus | Jaroso Ravine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.03a |
| Dana | 30.2.5.1 |
| Heys | 25.11.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls generalment pseudocúbics o tabulars, també com crostes granulars, nòduls, masses fibroses o concrecions |
| Estructura cristal·lina | a = 7.304 Å, c = 17.268 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal 3 2/m hexagonal escalenohedral |
| Massa molar | 500.8 g |
| Color | groc, marró, marró fosc, ocre |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | desigual a concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | fortament vítria |
| Color de la ratlla | groga |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,9 a 3,3 |
| Densitat | 3,1 a 3,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-), generalment anormalment biaxial amb un molt petit angle 2V |
| Índex de refracció | nω = 1.815 to 1.820; nε = 1.713 to 1.715 |
| Birefringència | 0,102 a 0,105 |
| Pleocroisme | E incolor, groc molt pàl·lid, pàl·lid o groc verdós, O profund color groc marró o vermellós daurat |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Solubilitat | insoluble en aigua, soluble in HCl |
| Impureses comunes | Na, Ag, Pb |
| Altres característiques | fortament piroelèctrica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Jrs |
| Referències | [1] |
La jarosita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta originàriament el 1852 per August Breithaupt al barranc del Jaroso, a la serra d'Almagrera (Almeria), Espanya. També és coneguda amb el nom de pedra d'alum. Pertany al grup alunita de minerals.
Característiques
[modifica]La jarosita és un mineral compost de sulfat de potassi i ferro hidratat bàsic, la fórmula química de la qual és KFe3+₃(SO₄)₂(OH)₆. Té una estructura cristal·lina trigonal i és trencadissa, amb fractura basal. La seva duresa oscil·la entre 2,5 a 3,5 en l'escala de Mohs, i té una gravetat específica de 3,15 a 3,26. A vegades, es pot confondre amb la limonita o goetita, amb les quals es troba comunament en el gossan. La jarosita és un anàleg de ferro del sulfat d'alumini i potassi, l'alunita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la natrojarosita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
S'utilitza com a hemostàtic després de l'afaitat i s'havia fet servir com a cosmètic en l'antic Egipte o com a pigment groc per a decorar els murs del temple de Karnak.[3]
Formació i jaciments
[modifica]Aquest mineral es forma en dipòsits de mena per l'oxidació de sulfurs de ferro. L'aparició de jarosita al sòl s'associa a les aigües termals de caràcter àcid (pH per sota de 6); per tant, la seva presència indica l'existència d'aigua durant la seva formació.
L'any 2004, el ròver Opportunity va detectar jarosita a Mart amb un espectròmetre Mössbauer, cosa que es va interpretar com una prova de l'existència de grans quantitats d'aigua líquida a Mart en el passat.[4]
Als territoris de parla catalana se n'ha trobat jarosita a les mines de Rocabruna, a Bruguers (Gavà, Garraf), a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a la pedrera Rialls (Tordera), a la pedrera Berta (El Papiol, Baix Llobregat), al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon), a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina La Cresta (Bellmunt del Priorat), a la mina Botalaria (Borriol), a San José (Chóvar), a la mina La Murta (Vall d'Uixó), a Argelers de la Marenda (Serra de l'Albera), a Fontcoberta (Caixas), a Oms i a Roca Gelera (Reiners).
Recentment, s'han descobert unes misterioses esferes d'argila de fins a 5 centímetres de diàmetre cobertes de jarosita, sota el temple de la Serp Emplumada, una antiga piràmide escalonada de sis nivells que es troba a Mèxic.[5]
Varietats
[modifica]Es coneixen dues varietats de jarosita:
- La calcio-jarosita, una varietat amb calci de la jarosita, amb fórmula CaFe3+₆(SO₄)₄(OH)₁₂, que probablement es tracta d'una jarosita amb impureses.[6]
- La kolosorukita, una varietat de jarosita amb un baix contingut de Fe3+, descrita originàriament a Kolosoruk, Bohèmia, República Txeca.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall. Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136373853.
- ↑ Kotler, J. Michelle; Hinman, Nancy W.; Richardson, C. Doc; Conly, Andrew G.; Scott, Jill R. «Laboratory simulations of prebiotic molecule stability in the jarosite mineral group; end member evaluation of detection and decomposition behavior related to Mars sample return» (en anglès). Planetary and Space Science, 57, 12, 10-2009, pàg. 1381-1388. Arxivat de l'original el 2014-09-03. DOI: 10.1016/j.pss.2009.06.019 [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ Lorenzi, Rossella «Robot Finds Mysterious Spheres in Ancient Temple» (en anglès). News Discovery, 29-04-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Calcium-Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Kolosorukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].