Caledonita
 Caledonita | |
|---|---|
 Caledonita amb diaboleita, d'Arizona, Estats Units | |
| Fórmula química | Pb₅Cu₂[(OH)₆ CO₃ (SO₄)₃] |
| Epònim | Escòcia  |
| Localitat tipus | Leadhills, South Lanarkshire, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.BC.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.05 |
| Dana | 32.3.2.1 |
| Heys | 12.2.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics típicament estriats o tabulars; agregats radials |
| Estructura cristal·lina | a = 20.089(7) Å, b = 7.146(3) Å, c = 6.56 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | mm2 - ortoròmbica piramidal |
| Color | verd fosc, blau verdós; verd blavós clar en llum transmesa. |
| Macles | no se n'han descrit |
| Exfoliació | [001] perfecta; [100] distinta. Incompleta en {100} i {101}. |
| Fractura | desigual i irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, grassa, resinosa |
| Color de la ratlla | blau verdosa a blanc blavós; més clara que el color del mineral que es ratlla, |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 5.6 - 5.8 |
| Densitat | 5,75 a 5,77 g/cm³ (mesurada); 5,689 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.818(3) nβ = 1.866(3) nγ = 1.909(3) |
| Birefringència | δ = 0.091 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 85°; calculat: 84° |
| Dispersió òptica | molt dèbil r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1832 |
| Símbol | Cdo |
| Referències | [1] |
La caledonita és un mineral sulfat. Va ser descoberta el 1832 i nomenada a partir del terme Caledònia, un antic nom d'Escòcia, en al·lusió al lloc on va ser descoberta inicialment aquesta espècie.
Característiques
[modifica]Químicament és un sulfat-carbonat hidroxilat de coure i plom, format per oxidació. La seva duresa a l'escala de Mohs està entre 2,5 i 3, i la seva fractura és desigual. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caledonita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar, trobat com mineral secundari en les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de coure, on forma crostes sobre aquests minerals. Sol trobar-se, per tant, associat a minerals del coure i plom com: malaquita, cerussita, linarita, anglesita. És una espècie cobejada pels col·leccionistes per la bellesa i colorit dels seus cristalls, fins i tot en hàbit massiu. A més pot ser utilitzada com a mena del coure i plom per extreure'n aquests metalls. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Alforja (Alforja, Baix Camp)[2] i a la pedrera Berta (El Papiol-Sant Cugat del Vallès).
Referències
[modifica]
- ↑ «Caledonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 abril 2014].
- ↑ Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 21 novembre 2023].