Vés al contingut

Àcid clorhídric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: HCl)
Infotaula de compost químicÀcid clorhídric

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicasolució aquosa Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular54,47 Da Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorMaria la Jueva i Basilius Valentinus Modifica el valor a Wikidata
Propietat
PKa−6,3 Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,109 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−30 °C
−114,18 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−85 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,109 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor190 hPa Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid clorhídric (antigament àcid muriàtic o salfumant) és una dissolució aquosa de clorur d'hidrogen, , que presenta propietats àcides. S'usa a la neteja, encara que s'ha d'anar amb compte perquè és tòxic i molt corrosiu. Amb els metalls forma clorurs. Té moltes aplicacions a la indústria.

Síntesi

[modifica]

L'àcid clorhídric (HCl) s'obté per addició d'àcid sulfúric (H₂SO₄) a la sal comuna (NaCl):

2 NaCl + H₂SO₄ → Na₂SO₄ + 2 HCl

En la indústria química es formen grans quantitats de clorhídric en les reaccions orgàniques de cloració de les substàncies orgàniques amb clor elemental:

R-H + Cl₂ → R-Cl + HCl

També és possible sintetitzar-lo directament a partir dels seus elements moleculars, aquest procés, però, no sol ser econòmicament rendible.

En aigua es dissolen fins a 38 g/100 ml encara que a baixa temperatura es poden formar cristalls de HCl x H₂O amb un contingut del 68% d'HCl. La dissolució forma un azeotrop amb un contingut del 20,2% en HCl i un punt d'ebullició de 108,6 °C.

L'àcid clorhídric que es troba en el mercat sol tenir una concentració del 38% (màxima) o del 25%.

Aplicacions

[modifica]

L'àcid clorhídric s'utilitza sobretot com àcid barat, fort i volàtil. L'ús més conegut és el de desincrustant per a eliminar residus de calç. En aquesta aplicació es transforma el carbonat de calci en clorur de calci, més soluble i s'alliberen diòxid de carboni (CO2) i aigua:

CaCO₃ + 2 HCl → CaCl₂ + CO₂ + H₂O

En química orgànica s'aprofita el clorhídric de vegades en la síntesi de clorurs orgànics - bé per substitució d'un grup hidroxil d'un alcohol o per addició del clorhídric a un alquè encara que sovint aquestes reaccions no transcorren d'una manera molt selectiva.

En la indústria alimentària s'utilitza per exemple en la producció de la gelatina, dissolent la part mineral dels ossos.

En metal·lúrgia de vegades s'utilitza per a dissoldre la capa d'òxid que pot recobrir un metall.

També és un producte de partida en la síntesi de clorur fèrric (FeCl₃) o de policlorur d'alumini.

Efectes nocius

[modifica]

El clorur d'hidrogen és irritant i corrosiu per a qualsevol teixit amb el qual tingui contacte. L'exposició breu a baixos nivells produïx irritació de la gola. L'exposició a nivells més alts pot produir dificultats en la respiració, estrenyiment dels bronquíols, coloració blava de la pell, acumulació de líquid en els pulmons i fins i tot la mort. L'exposició a nivells més alts pot produir inflamació i espasmes de la gola i asfíxia. Algunes persones, poden patir una reacció inflamatòria al clorur d'hidrogen. Aquesta condició és coneguda com a síndrome de mal funcionament reactiu de les vies respiratòries (RADS, per les sigles en anglès), que és un tipus d'asma causat per certes substàncies irritants o corrosives.

Depenent de la concentració, el clorur d'hidrogen pot produir des de lleu irritació fins a cremades greus dels ulls i la pell. L'exposició perllongada a baixos nivells pot causar problemes respiratoris, irritació dels ulls i la pell i decoloració de les dents.

Tot i aquestes característiques els sucs gàstrics dins l'estómac humà contenen aproximadament el 3% d'àcid clorhídric. Aquest ajuda a coagular les proteïnes i té un paper important com a coenzim de la pepsina en la seva digestió. També ajuda en la hidròlisi dels polisacàrids presents en el menjar.

Fonts antropològiques

[modifica]

Les principals fonts antropològiques són:

  • Petroquímiques
  • Incineradores
  • Cremació d'alguns materials, per exemple, el plàstic (formarà una reacció juntament amb l'aigua)
  • Indústria química
  • Processos de neteja i decapat de metalls

Clorur d'hidrogen produït en la piròlisi

[modifica]

El clor està present en els residus en forma de sals inorgàniques (com el clorur de sodi; NaCl) i de compostos orgànics. Les fonts del clor orgànic també inclouen compostos com el clorur de polivinil (59% en pes de clor) utilitzat en la fabricació d'ampolles, mobles... la majoria del clor es converteix en HCl que ataca a les superfícies metàl·liques. La reacció dels vapor de NaCl i diòxid de sofre,genera clor elemental que pot conduir a la formació de HCl.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Agència per a substàncies tòxiques i el registre de malalties (EUA): Ressenya toxicològica. (Informació de domini públic). (anglès)