Vés al contingut

Hidroniojarosita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHidroniojarosita
Fórmula química(H₃O)Fe3+
3
(SO₄)₂(OH)₆
Epònimoxidani i jarosita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipus
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.10 Modifica el valor a Wikidata
Heys25.10.19
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 7,17Å; c = 16,6Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorambre-groc to marró fosc
Maclescap detectada
Exfoliaciódistingible/bona - distingible en {0001}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa4 a 4,5
Lluïssorsubadamantina, vítria, resinosa
Color de la ratllagroc clar
Diafanitattranslúcida
Densitat2,9 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,01 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,820 nε = 1,820
Birefringènciaδ = 0,000
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHjrs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hidroniojarosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició que conté el catió oxoni dominant (H₃O+), anomenat antigament hidroni, i la seva relació amb la jarosita.

Característiques

[modifica]

La hidroniojarosita és un sulfat de fórmula química (H₃O)Fe3+
3
(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de plaques microscòpiques o romboedres; també pot ser reniforme, escamosa o terrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroniojarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

[modifica]

La hidroniojarosita es forma a les zones oxidades de roques que contenen sulfurs i pateixen una ràpida meteorització; també pot ser de formació post-minera. És un membre relativament poc comú del grup de l'alunita perquè l'abundància omnipresent d'ions alcalins a les aigües superficials normalment impedeix la seva estabilitat.[2] Les seves dues localitats tipus es troben a la Baixa Silèsia (Polònia): la mina Thorez, al Districte de Wałbrzych i la mina Staszic, a Rudki (Świętokrzyskie). També ha estat descrita a l'Antàrtida, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Marroc, Mèxic, altres indrets de Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Xile, Xipre i Mart.[1] Sol trobar-se associada amb altres minerals com: melanterita i goethita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 5 juliol 2017].