Vejatz lo contengut

Solvent

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Esquèma molecular mostrant la dissolucion d'un blòt de clorur de sòdi dins l'aiga.

Un solvent (var. solvant[1]) es una substància, liquida ò supercritica a sa temperatura d'utilizacion, qu'a la proprietat de dissòuvre, de diluïr ò d'extraire d'autrei substàncias sensa lei modificar quimicament e sensa se modificar eu meteis. Lei solvents an d'aplicacions dins de sectors fòrça diversificats coma l'industria quimica, la sintèsi organica, lo desgraissatge, lei pinturas, lei tenchas, etc. Dins la vida vidanta e la natura, l'aiga es lo solvent pus frequent.

Classificacion

[modificar | Modificar lo còdi]

D'un biais generau, leis atòms e lei moleculas de meteissa natura se recampan per formar un liquid ò un solid. Un solvent a la capacitat d'empachar aqueu mecanisme en dispersant lei particulas. Plusors proprietats explican aqueu fenomèn e lei capacitats de dissolucion d'un solvent donat. D'efiech, existís pas de solvent universau e la classificacion dei solvents es donc basada sus lei proprietats generalas d'aquelei substàncias.

Classificacion segon la polaritat

[modificar | Modificar lo còdi]
Articles detalhats: Polaritat (quimia) e Polaritat.

La polaritat descriu la reparticion dei cargas electricas negativas e positivas dins una molecula ò a l'entorn d'un liason quimica. Es engendrada per la diferéncia d'electronegativitat e per la posicion dins l'espaci deis atòms. En solucion, una substància polara a donc d'afinitats amb una autra espècia polara e, a l'opausat, una substància apolara a d'afinitats amb una espècia apolara.

Existís dos tipes de solvents polars. Lei solvents protics (ò protogèns) an un ò plusors atòms d'idrogèn susceptibles de formar una liason idrogèn. Per exemple, es lo cas de l'aiga, dau metanòl ò de l'etanòl. Lei solvents aprotics an un moment dipolar non nul mai pòdon pas participar a la formacion d'una liason idrogèn. Es lo cas de l'acetonitril, dau dimetilsulfoxid e dau tetraidrofuran. Lei solvents apolars son caracterizats per un moment dipolar nul. L'exemple tipic es aqueu deis idrocarburs apolars coma lo benzèn, leis alcans linears e leis alcèns.

Classificacion segon la carga electrica

[modificar | Modificar lo còdi]

Una espècia portairitz d'una carga electrica pòu aisament intrar en interaccion amb una autra espècia cargada. Aquò menèt au desvolopament dei solvents ionics, generalament de saus, compausats d'anions e de cations. Per exemple, es lo cas dei saus fonduts que son mai e mai utilizats en electroquimia. A respècte dei solvents moleculars tradicionaus, an un interès tecnic (tension de vapor quasi nulla, temperatura de fusion inferiora a 100 °C) e environamentau (pollucion pus febla). Dins aqueu de sistèma, lei solvents moleculars son dichs « solvents non ionics ».

Classificacion segon la natura quimica

[modificar | Modificar lo còdi]

Existís tanben un sistèma de classificacion fondat sus la natura quimica dei solvents. Son ansin dichs « solvents inorganics » lei compausats mineraus coma l'acid sulfuric e l'amoniac. Lei « solvents organics » contènon d'atòms de carbòni. Son generalament devesits entre tres familhas : lei solvents idrocarbonats (alcans, alcèns, benzèn, etc.), lei solvents oxigenats (etanòl, acetona, acid acetic, etc.) e lei solvents alogenats (tricloetilèn, diclorometan, etc.).

Classificacion segon l'origina

[modificar | Modificar lo còdi]

Aquela classificacion a un interès tecnic e logistic car es basada sus lo mejan de produccion dau solvent. La màger part dei solvents actuaus intran donc dins la categoria dei « solvents petroquimics » car son produchs per l'industria petroliera. Pasmens, existís d'autrei grops coma lei « biosolvents » que son eissits de la valorizacion de biomassa vegetala (fusta, sucre, etc.). Una meteissa substància quimica pòu far partida de plusors categorias dins aqueu sistèma.

Proprietats de solvents usuaus

[modificar | Modificar lo còdi]
Solvent Formula quimica Temperature d'evaporacion Constanta dielectrica Massa volumica (g/ml) Moment dipolar (D)
Solvents apolars
Pentan CH3-CH2-CH2-CH2-CH3 36 °C 1,84 0,626 0,00
Ciclopentan C5H10 40 °C 1,97 0,751 0,00
Exan CH3-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3 69 °C 1,88 0,655 0,00
Cicloeexan C6H12 80,75 °C 2,02 0,7786 0,00
Benzèn C6H6 80 °C 2,3 0,879 0,00
Toluèn C6H5-CH3 111 °C 2,4 0,867 0,36
1,4-Dioxane /-CH2-CH2-O-CH2-CH2-O-\ 101 °C 2,3 1,033 0,45
Clorofòrm CHCl3 61 °C 4,8 1,48 1,04
Etèr dietilic CH3CH2-O-CH2-CH3 35 °C 4,3 0,713 1,15
Solvents polars aprotics
Diclorometan (DCM) CH2Cl2 40 °C 9,1 1,326 1,60
Tetraidrofuran (TIF) /-CH2-CH2-O-CH2-CH2-\ 66 °C 7,5 0,886 1,75
Acetat d'etil CH3-C(=O)-O-CH2-CH3 77 °C 6,0 0,894 1,78
Acetona CH3-C(=O)-CH3 56 °C 21 0,786 2,88
N,N-Dimetilformamid (DMF) H-C(=O)N(CH3)2 153 °C 38 0,944 3,82
Acetonitril (MeCN) CH3-C≡N 82 °C 37 0,786 3,92
Dimetilsulfoxid (DMSO) CH3-S(=O)-CH3 189 °C 47 1,092 3,96
Carbonat de propilèn C4H6O3 240 °C 64,0 1,205 4,9
Solvents protics polars
Acid metanoïc H-C(=O)OH 101 °C 58 1,21 1,41
Butan-1-òl CH3-CH2-CH2-CH2-OH 118 °C 18 0,810 1,63
Isopropanòl (IPA) CH3-CH(-OH)-CH3 82 °C 18 0,785 1,66
Propan-1-Úl CH3-CH2-CH2-OH 97 °C 20 0,803 1,68
Etanòl CH3-CH2-OH 79 °C 24 0,789 1,69
Metanòl CH3-OH 65 °C 33 0,791 1,70
Acid acetic CH3-C(=O)OH 118 °C 6,2 1,049 1,74
Aiga H-O-H 100 °C 80 1,000 1,85

Fòrça solvents presentan de riscs per la santat siá en causa de seis efiechs a tèrme cort (poder corrosiu de l'acid sulfuric concentrat...) siá en causa de seis efiechs a tèrme lòng (proprietats cancerigenas...). Per aquela rason, l'usatge de mai d'un solvent necessita lo respècte de certanei règlas. De mai, existís de projèctes destinats a trobar de solvents mens perilhós.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) Nicolas Rabasso, Chimie organique: hétéroéléments, stratégies de synthèse et chimie organométallique, De Boeck Supérieur, 2009.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « solvant », consultat lo 25 de decembre de 2022, [1].