Vés al contingut

tros

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtɾɔs/
  • Rimes: -ɔs
  • Etimologia: D'origen incert, segle XIII. Potser de l’occità antic tors (actual tros), del llatí thyrsus ‎(«tija»). La transposició va ser paral·lela a trossar i destrossar, verbs que van influir en l’evolució semàntica de «fragment de tija» al resultat de «trosseig o destrossa». Possible doblet de tors via l’italià.

tros m. ‎(plural trossos)

  1. Part, porció d'un tot.
  2. Àrea de cultiu, típicament petita, en la que hom hi treballa, normalment com a afició.

Variants

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • ser un tros de pa = ser molt bona persona

Descendents

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

tros

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trossar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]