rebutgi

Potser volíeu: rebutgí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈβu.d͡ʒi/, occidental /reˈbu.d͡ʒi/

Verb

rebutgi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebutjar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebutjar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebutjar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebutjar.

Miscel·lània

• Anagrames: brutegi, brutegí, bruteig