brutegí

Potser volíeu: brutegi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾu.təˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /bɾu.teˈʒi/, valencià /bɾu.teˈd͡ʒi/

• Rimes: -i

Verb

brutegí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de brutejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·gí (3)
• Heterograma de 7 lletres (begirtu)
• Anagrames: bruteig, rebutgi, rebutgí