cingle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsiŋ.ɡɫə/, occidental /ˈsiŋ.ɡɫe/
• Homòfon: cingla
• Etimologia: Del llatí cingulu(m) ‎(«cinyell»), segle XI.

Nom

cingle m. ‎(plural cingles)

1. Espadat que forma precipici en el pendent d’una muntanya.

Sinònims

• baser, basera
• penya-segat
• riscle

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cliff ^(en)
• Castellà: risco ^(es) m.
• Francès: falaise ^(fr)

Verb

cingle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cinglar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cinglar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cinglar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cinglar.

Variants

• [1] cinglo, cingli, cingl
• [2,3,4] cingli

Miscel·lània

• Síl·labes: cin·gle (2)
• Heterograma de 6 lletres (cegiln)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB