Tamara Pamiatnikh

Tamara Pamiatnikh

Biografia
Naixement	30 desembre 1919
Mort	26 juliol 2012 (92 anys) Rostov del Don (Rússia)
Activitat
Ocupació	aviadora
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Branca militar	Força Aèria Soviètica
Rang militar	tinent primer
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Premis
Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques  Medalla del Centenari de Lenin  Medalla del 60è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques  Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla del 70è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques  Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  medalla de jubileu pels 50 anys de la Victòria a la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Medalla dels Treballadors Veterans  Orde de la Bandera Roja  medalla de jubileu pels 60 anys de la Victòria a la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Medalla dels Treballadors Distingits  Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe  Medalla del 40è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica

Tamara Ustinovna Pamiatnikh (rus: Тамара Устиновна Памятных) (?, 30 de desembre de 1919 - Rostov del Don, 26 de juliol de 2012) va ser una militar russa, pilot de caça de les Força Aèria Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. El 19 de març de 1943, després d'una actuació de patrullatge, va ser guardonada amb l'Orde de la Bandera Roja.

Carrera

Va començar a volar planadors als 16 anys, i aviat es va classificar per a obtenir una llicència de pilot privat i el certificat d'instructor a l'escola de vol d'Uliànovsk. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, es va allistar a les forces armades soviètiques. Quan a l'any 1941 es va demanar a Marina Raskova que reclutés dones pilots, Pamiatnikh era prou coneguda com a pilot que va ser específicament seleccionada.

A l'octubre de 1941 va seguir realitzant vols a Engels, óblast de Saràtov i, posteriorment, va ser assignada al 586è Regiment d'aviació de caça al costat d'altres dones, com Lídia Lítviak, i va treballar fent parella amb Galina Búrdina. Com a tinent júnior, el 19 de març de 1943 va patrullar una cruïlla ferroviària amb Raïssa Surnatxévskaia. Davant d'un atac de 42 bombarders Junkers, les dues pilots van atacar amb el sol al darrere. Cadascuna va abatre dos bombarders, amb Pamiatnikh continuant lluitant fins que es va quedar sense munició. Finalment va decidir desplaçar un tercer bombarder estretament apropant-s'hi, però quan era a escassos metres, va rebre l'impacte en una de les seves ales i va perdre el control. Va sortir precipitada cap a terra i es va llançar en paracaigudes. Els locals testimonis del combat es van precipitar a ajudar-la i van quedar impactats quan van descobrir que era una dona. Va ser traslladada a la base i en ella es va assabentar que s'havia frustrat l'atac alemany ja que la resta de bombarders s'havien fet enrere. Pel seu heroisme, va ser guardonada amb l'Orde de la Bandera Roja i va rebre un rellotge d'or del rei Jordi VI del Regne Unit.

Durant una altra missió va ser abatuda per foc amic. L'any 1944 es va casar amb Nikolai Chasnyk, un heroi de la Unió Soviètica i comandant d'esquadró adjunt en el 148è Regiment d'aviació de guàrdies de caça. Tots dos van sobreviure a la guerra, tot i que ell va passar un temps en un camp de concentració nazi. Després del final de la guerra, van tenir tres fills. Pamiatnikh va desenvolupar el càrrec de presidenta de la Comissió de dones de veterans de guerra.