30 de desembre
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Resta un dia per acabar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1242, Alzira, Ribera Alta: Jaume I conquereix la vila.[1]
- 1924, Barcelona: S'inaugura el primer tram de la línia del Gran Metro, l’actual línia 3, entre les estacions de Lesseps i Catalunya, amb un traçat de 2,47 km.[2]
- 1930, Núria, Queralbs, el Ripollès: hi arriba el primer Cremallera de Núria.
- 1978, Manresa, Bages: Es publica el número u del diari Regió7.[3]
- Resta del món
- 1796, Badia de Bantry (Irlanda): Fugida de les tropes franceses després de l'Expedició d'Irlanda.
- 1906, Dacca (actualment Dhaka, Bangladesh): fundació de La Lliga Musulmana de l'Índia (en anglès All-India Muslim League, en bengalí নিখিল ভারত মুসলিম লিগ, en urdú آل انڈیا مسلم لیگ), fou originàriament el partit que representà els musulmans del subcontinent indi durant la lluita de la independència a l'època del Raj Britànic.[4]
- 1922: Es constitueix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- 1965, les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdevé el president.
- 1988, Roma: El papa Joan Pau II signa l'exhortació apostòlica Christifideles laici.
- 2006, Madrid, Espanya: ETA perpetra l'Atemptat de la Terminal 4 de Barajas
Naixements
[modifica]- Països Catalans
-
- 1849 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
- 1906 - Campdevànol: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (m. 1991).[5]
- 1959 - La Vall d'Uixó: Josep Lluís Abad i Bueno, poeta.
- 1966 - S. Coloma de Gramenetː Lídia Guinart Moreno, política catalana, periodista i escriptora, diputada al Congrés dels Diputats.[6]
- 1992, Barcelona: Anna Boada Peiró, remera catalana.[7]
Resta del món
- 39 - Roma? (Imperi Romà)ː Tit Flavi Sabí Vespasià, emperador de Roma del 79 al 81 (m. 81).[8]
- 1673 - Dòbritx (Imperi Otomà, actual Bulgària): Ahmet III, soldà otomà, durant el regnat del qual va succeir l'època de les tulipes (m. 1736).[9]
- 1819 - Neuruppin (Alemanya): Theodor Fontane, escriptor realista alemany (m. 1898).
- 1824 - París: Lydie Lemercier de Nerville, salonnière francesa del segle XIX.[10]
- 1837 - Leipzigː Marie Lipsius, àlies La Mara, escriptora alemanya, historiadora de la música (m. 1927).[11]
- 1865 - Bombai, Raj Britànic: Rudyard Kipling, escriptor indi d'origen britànic, premi Nobel de Literatura de 1907 (m. 1936).
- 1883 - Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista belga (m. 1975).
- 1884 - Tòquio (Japó): Hideki Tojo, polític i militar de l'Imperi del Japó (m. 1948).[12]
- 1895 - Madrid: José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (m. 1983).
- 1906 - Putney, Londres (Anglaterra): Carol Reed, director de cinema britànic (m. 1976).[13]
- 1914 - Leningrad, URSS: Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus (m. 1999).
- 1930 - Ningbo, Zhejiang (Xina): Tu Youyou, científica xinesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.[14]
- 1942
- Melbourne, Victòria, Austràlia: Anne Charleston, actriu australiana.
- Loka pri Zidanem Mostu, Baixa Estíria: Janko Prunk, historiador eslovè.
- 1946 - Chicago, Illinois (EUA): Patti Smith, cantant i poetessa estatunidenca.[15]
- 1947
- Birmingham, Anglaterra: Jeff Lynne, músic, cantant i productor musical anglès, cofundador de l'ELO i els Traveling Wilburys.[16]
- Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a l'NBA.
- 1943 - Estocolm, Suècia: Gösta Winbergh (m. 2002).
- 1973 - Inglewood, Califòrnia, EUA: Maureen Flannigan, actriu estatunidenca.
- 1975 - Cypress, Califòrnia, EUA: Tiger Woods, golfista estatunidenc.[17]
- 1984 - Akron, Ohio, EUA: LeBron James, jugador de bàsquet estatunidenc.[18]
- 1986 - Washington DC: Jeff Ward, actor estatunidenc.
- 1995 - Daegu, Corea del Sud: Kim TaeHyung, conegut com a V, cantant i ballarí de la banda sud-coreana BTS.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1870 - Madrid: Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català (n. 1814).
- 1946 - Agullanaː Lídia de Cadaqués, peixatera i hostalera de Cadaqués, mitificada per artistes com d'Ors o Dalí (n. 1866).[19]
- 1950 - Madrid: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol.
- 1998 - Barcelona: Joan Brossa, poeta en català.
- 2022 - Pepa Palau i Martí, actriu, directora, guionista, locutora de ràdio, teatre i televisió catalana (n. 1938).
- Resta del món
- 1828: Waldemar Thrane, compositor, violinista i director d'orquestra noruec.
- 1894 - Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (m. 1818)[20]
- 1896 - Manila, Filipines, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.[21]
- 1906 - Wooler, Anglaterra: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica.[22]
- 1944 - Vézelay, França: Romain Rolland, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1915 (n. 1866).
- 1947 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Alfred North Whitehead, matemàtic i filòsof anglès (n. 1861).[23]
- 1967 - Dallastown, Pennsilvània: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (n. 1890).[24]
- 1969 - Ciutat de Mèxic: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos (n. 1879)[25]
- 1970 - Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (n. 1905).
- 2004 - Califòrnia: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (n. 1910).[26]
- 2006:
- 2009 - Sant Sebastià, Guipúscoa: Juan Ricardo Miguel Zulueta Vergarajauregui, conegut com a Iván Zulueta, dissenyador i cineasta basc (n. 1943).[13]
- 2012 - Roma (Itàlia): Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (n. 1909).[28]
- 2014 - Londres (Regne Unit)ː Luise Rainer, actriu estatunidenca. Guanyadora dos cops de l'Oscar a la millor actriu el 1937 i el 1938 (n. 1910).[29]
Festes
[modifica]- Santoral: sants Judit, heroïna d'Israel; Roger, bisbe; Fèlix I, papa; venerable Dídac d'Osma, bisbe.
- les Filipines - Dia de Rizal.
- La Festa del Pi celebrada a Centelles (Osona) Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional
Referències
[modifica]- ↑ Pons, Marc. «Jaume I incorpora la vall del Xúquer als seus dominis». El Nacional, 30-12-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «90 anys del metro». Fundació TMB. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «30 DE DESEMBRE DE 1978: JA SOM AL CARRER!». Regió 7. Hemeroteca, 30-12-2018. Arxivat de l'original el 2023-11-02 [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Lídia Guinart Moreno». Congreso de los Diputados. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Anna Boada Peiro | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ «Titus» (en anglès). Ancient History. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «Ahmed III» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Prévost, Danièle. «Les salon de Madame Auvernon» (en francès). Cinematheque Robert Lynen. [Consulta: octubre 2024].
- ↑ «Lipsius, Marie» (en anglès). Deutsche Biographische Enzyklopädie. De Gruyter, 2011. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ 13,0 13,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Tu Youyou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Patti Smith | Biography, Music, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Jeff Lynne a Discogs (anglès)
- ↑ «Tiger Woods | Biography, Majors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «LeBron James | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Noguer Sabà, Lidia». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 557-558. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Lily of Liberty: Amelia Bloomer at 200» (en anglès). History Today. [Consulta: abril 2018].
- ↑ Austin Craig, The Story of José Rizal (anglès)
- ↑ «BBC - History - Josephine Butler» (en anglès britànic). [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Alfred North Whitehead». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «Paul Whiteman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Angelina Beloff en Museo Blaisten». Colección Blaisten. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Artie Shaw | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Carlos Alonso Palate y Diego Armando Estacio, dos ecuatorianos víctimas de ETA» (en castellà). El Mundo, 06-01-2007. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «Rita Levi-Montalcini. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Luise Rainer, Hollywood golden era Oscar winner, dies aged 104» (en anglès). BBC News, 30-12-2014. [Consulta: 11 desembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 de desembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 de desembre