Sixt V
Nom original | (la) Sixtus PP. V |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (it) Felice Piergentile 13 desembre 1521 Grottammare (Itàlia) |
Mort | 27 agost 1590 (68 anys) Roma |
Causa de mort | malària |
Sepultura | Basílica de Santa Maria Major Tomb of Sixtus V (en) Paoline Chapel (en) |
227è Papa | |
24 abril 1585 – 27 agost 1590 ← Gregori XIII – Urbà VII → | |
Bisbe de Fermo | |
17 desembre 1571 – 14 agost 1577 ← Lorenzo Lenzi – Domenico Pinelli → Diòcesi: bisbat de Fermo | |
Bisbe de Sant'Agata de' Goti | |
15 novembre 1566 – ← Giovanni Beraldo – Vincenzo Cisoni → Diòcesi: bisbat de Sant'Agata de' Goti | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | bisbe catòlic (1567–), sacerdot catòlic (1547 (Gregorià)–), diaca catòlic (1540 (Gregorià)–) |
Ocupador | Universitat de Bolonya |
Orde religiós | Orde de Frares Menors Conventuals |
Consagració | Antonio Lauro |
Participà en | |
21 abril 1585 | conclave de 1585 |
12 maig 1572 | conclave de 1572 |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Piergentile Peretto i Marina |
Germans | Maria Felice Mignucci Peretti |
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto[1] en ser escollit papa de Roma.[2]
Va entrar en religió des de ben jove, a l'orde dels franciscans. Va ser inquisidor general de Venècia.[3] Afrontat políticament amb Gregori XIII, va viure gran part del seu període de cardenal reclòs a les seves residències. Políticament va obstaculitzar el predomini castellà a Itàlia i impedir l’accessió al tron a Enric IV de França (1585).[1]
El seu pontificat destaca per l'atenció a les finances, que va sanejar després de dècades de malbaratament, i per l'ajuda a la millora de la traducció Vulgata de la Bíblia, durant segles l'única autoritzada per al lectorat catòlic. Va contribuir també a l'auge del moviment de la Contrareforma i a l'ornament de la ciutat de Roma. El 1587 va instituir la figura del promotor fidei, conegut com l'advocat del diable, el fiscal dels processos de canonització.
També cal destacar que va acabar amb el famós malfactor Alfons Piccolomini (1549-1591), que durant molts anys va devastar els Estats pontificis.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «0063050.xml Sixt V». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mackenney, Richard. La Europa del siglo XVI (en castellà traduït de l'angès). Akal, 1996, p. 15. ISBN 9788446005742.
- ↑ Leti, Greg. Vita di Sisto Quinto Pontefice Romano (Llibre electrònic gratuït) (en italià). volum 1. Torí: Cugini Pomba, 1852, p. 136.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Nughes, Antoni «Constitució 'Coeli et terrae Creator' de Sixt V en la versió catalana de l'Algher». Estudis castellonencs, 6, 1994, pàg. 955–962. ISSN: 1130-8788.
Enllaços externs
[modifica]- «Papa Sisto V» (en italià)., web del cinccentenari del naixement de Felice Peretti