Constel·lació del Serpent

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Serpent
Nom en llatí	Serpens
Abreviatura	Ser
Genitiu	Serpentis
Simbologia	la Serp
Ascensió recta	Serpens Caput: 16 h; Serpens Cauda: 18
Declinació	Serpens Caput: +10°; Serpens Cauda: −5
Àrea	637 graus quadrats; Posició 23a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	1
Estel més brillant	α Ser (Unukalhai) (2,63m)
Limita amb	Serpens Caput:; Corona Borealis; Boötes; Verge; Libra; Ophiuchus; Hercules; Serpens Cauda:; Aquila; Ophiuchus; Sagittarius; Scutum;
	Visible a latituds entre +80° i −80°.; Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constel·lacions modernes és l'única que està dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp – cap a l'oest i Serpens Cauda – que representa la coa – cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constel·lació d'Ophiuchus, el serpentari.

Fets notables

Donat que Serpens es considera com una sola constel·lació encara que separada en dues parts, l'ordre de la designació de Bayer és segons la lluminositat entre ambdues constel·lacions.

Només una de les estrelles de Serpens és més brillant que la tercera magnitud, per tant la constel·lació no és fàcil de veure. α Serpentis, anomenada Unukalhai, és a la part del cap. δ Serpentis, també al cap, és una estrella doble només a 27 anys llum de la Terra. θ Serpentis, a la coa, és també doble.

Al cap s'hi poden trobar les estrelles Unukalhai α Serpentis, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. A la coa hi ha les estrelles ζ, η, θ, ν, ξ, i ο Serpentis.

Estrelles principals

Unukalhai (α Serpentis)

L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (α Serpentis), es troba al cap. Té una magnitud aparent de 2,60. Es tracta d'una gegant taronja unes 15 vegades més gran que el Sol.

El seu nom deriva d'una frase àrab que vol dir «el coll de la serp».

Altres estrelles

δ Serpentis, al cap, és una estrella doble que es troba a 210 anys llum de la Terra. Aquests dos components són molt semblants, dues sub-gegants blanques. Pareix que estarien separades més de 370 ua.

θ Serpentis, a la coa, és també doble i porta el nom d'Alya.

R Serpentis és una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.

Taula de recapitulació de les estrelles de Serpens

Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos^[1]

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral	Nom àrab
Unukalhai (α Ser)	2,60	0,84	73	K2III	عنق الحية
η Ser	3,25	1,86	62	K0III-IV
μ Ser	3,54	0,14	156	A0V
ξ Ser	3,54	0,99	105	F0IIIp
β Ser	3,65	0,29	153	A3V
ε Ser	3,71	2,04	70	A2Vm
γ Ser	3,85	3,62	36	F6V
κ Ser	4,09	-1,05	349	M1III
δ¹ Ser	4,20	0,16	210	F0IV
Òmicron Serpentis ο Ser	4,24	0,68	168	A2Va
ν Ser	4,32	0,45	193	A0/A1V
λ Ser	4,42	4,07	38	G0Vvar
ι Ser	4,51	0,66	192	A1V
ζ Ser	4,62	2,79	76	F3V
Alya (θ¹ Ser)	4,62	1,59	132	A5V
ρ Ser	4,74	-0,68	395	K5III
σ Ser	4,82	2,64	89	F0V
π Ser	4,82	1,15	177	A3V
θ² Ser	4,98	1,77	143	A5Vn
MQ Ser	5,06	3,09	81	F8III-IV
36 Ser	5,09	1,65	159	A3Vn
10 Ser	5,15	2,28	122	A8IV
τ¹ Ser	5,16	-2,09	919	M1III
R Ser	5,16	-2,07	911	M5IIIe-M9e
δ² Ser	5,20	1,16	210	F0IV
d Ser	5,20	-0,63	479	G0III+A6V
ω Ser	5,21	0,68	263	G8III
16 Ser	5,26	0,97	235	K0p
3 Ser	5,32	-0,46	467	K0III
χ Ser	5,34	1,11	228	A0p Sr
6 Ser	5,35	0,98	244	K3III
60 Ser	5,38	1,08	236	K0III
HR 6016	5,39	-0,51	494	K4III
HR 6858	5,39	-0,41	471	K3III
25 Ser	5,39	-0,10	408	B8III
HR 5924	5,45	-0,88	602	M0III
11 Ser	5,50	0,91	270	K0III

Objectes celestes

La constel·lació de Serpens conté molts d'objectes celestes:

M5 és un cúmul globular, situat a 8º al sud-oest d'α Serpentis al cap. Aquest és un dels més bells del cel. Satèl·lit de la Via Làctia té un diàmetre de 500 anys llum, la qual cosa el fa quasi una galàxia nana.

M16, la nebulosa de l'Aguila, és una nebulosa difusa il·luminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta és una zona de formació estel·lar.

També hi trobam la nebulosa difusa NGC 6611 i els cúmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.

Història i mitologia

Serpens és una constel·lació antiga, si bé la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revelà a Asclepi els secrets de la medicina. En conseqüència es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest és el que controla el poder de l'animal.

Vegeu també

Notes

↑ ^{[enllaç sense format]} http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[1] {[enllaç sense format]} http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[1]