Constel·lació de la Balança
Constel·lació de la Balança | |
---|---|
Nom en llatí | Libra |
Abreviatura | Lib |
Genitiu | Librae |
Simbologia | La balança |
Ascensió recta | 15h |
Declinació | −15° |
Àrea | 538 graus quadrats Posició 29a |
Estels principals | 4, 6 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 56 |
Estels amb planetes | 4 |
Estels més brillants (magnitud < 3) | 2 |
Estels més propers (< 10 pc) | 5 |
Estel més brillant | Zubeneschamali (β Lib) (2,61m) |
Estel més proper a la Terra | Gliese 570 19,20 a.l. 5,89 pc |
Objectes Messier | 0 |
Meteors | Líbrids de maig |
Limita amb | Serpent, Verge, Hidra Femella, Centaure, Llop, Escorpió i Serpentari |
Visible a latituds entre +25° i −90°. Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol .) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra. És una de les 88 constel·lacions modernes.
És una constel·lació poc lluminosa que no té cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge a l'oest i Scorpius a l'est. Com testifiquen els noms dels estel més brillants era part de les urpes de Scorpius. En la mitologia clàssica es considerava que era la balança d'Astrea, la deessa verge de la Justícia. La mateixa deessa era representada per una constel·lació veïna: la Verge.
Estrelles principals
[modifica]Les estrelles principals de Libra formen un rectangle: α i β Librae són els braços de la balança i γ i δ en són les safates.
- α Librae, Zubenelgenubi ("l'urpa del sud"), és una binària visual;
- β Librae, Zubeneschamali ("l'urpa del nord");
- γ Librae, Zuvenelakrab ("l'urpa de l'escorpí")
- δ Librae, una variable eclipsant.
Mitologia
[modifica]La constel·lació, que originalment formà part de les pinces de l'escorpí (Scorpio), és la més novella del Zodíac i l'única que no representa una criatura viva. En els darrers temps a la mitologia grega, aquesta constel·lació, que es considerava que s'assemblava vagament a unes balances, fou considerada la representació de les balances d'Astrea (identificada amb Virgo), la deessa de la justícia.
Com que Lliura fou considerada part de Virgo (com unes balances), i abans d'això una part de Scorpio, no es considerava una entitat diferenciada en el Zodíac. El seu lloc hauria estat ocupat per Boötes, que està molt a prop de l'eclíptica.
Boötes junt amb Ursa Major, Draco, y Ursa Minor, tots a Libra, podrien haver originat el mite de les pomes de les Hespèrides, un dels dotze treballs d'Hèrcules.
Pel que fa a l'astrologia vegeu: Lliura (astrologia).