Relacions exteriors de Ruanda
Política i govern de Ruanda |
|
Aquest és un article sobre les relacions exteriors de Ruanda. Ruanda ha estat el centre de molta atenció internacional des de la guerra i el genocidi ruandès de 1994. El país és membre actiu de les Nacions Unides, presidint el Consell de Seguretat durant part de 1995 i de nou en 2013-2014. La Missió d'Assistència de les Nacions Unides a Ruanda (UNAMIR), una operació de manteniment de la pau de l'ONU sota el capítol 6, va comptar amb personal de més de dotze països. La major part de les agències humanitàries i de desenvolupament de les Nacions Unides han tingut una gran presència a Ruanda.
Durant el punt més alt de la crisi, un període de tres mesos el 1994, l'ONU va treure la major part de les seves forces de manteniment de la pau, i pràcticament tot el suport estranger formal també va fugir. L'única altra nació que s'hi va implicar directament va ser França. Mentre que la Guerra Civil ruandesa era una seqüència complexa d'episodis violents que incloïen assassins i víctimes per tots els costats, la majoria dels historiadors coincideixen amb les afirmacions del Front Patriòtic Ruandès de que el genocidi de 1994 era una campanya hutu deliberada i metòdica per exterminar completament els tutsis i que els plans per al genocidi eren coneguts anticipadament pels funcionaris europeus, americans i de l'ONU.[1][2]
Tot i que l'assistència estrangera formal es va evaporar a l'alçada de l'emergència, més de 200 organitzacions no governamentals realitzaven operacions humanitàries. Diversos països de l'oest d'Europa i d'Àfrica, Canadà, República Popular de la Xina, Egipte, Líbia, Rússia, la Santa Seu i la Unió Europea mantenen missions diplomàtiques a Kigali.
Ruanda és membre de la Nacions Unides, Unió Africana, Commonwealth de Nacions des de novembre de 2009; i la Comunitat de l'Àfrica Oriental, que pot esdevenir la Federació de l'Àfrica Oriental. El país també és membre de l'Associació de Gestió del Port d'Àfrica Oriental i Meridional (PMAESA).
In 2022, the Democratic Republic of Congo expels the Rwandan ambassador from the DRC.
Vegeu també
[modifica]Relacions bilaterals
[modifica]Estat | Inici de relacions formals | Notes |
---|---|---|
Armenia | 2004 |
Ambdós estats establoren relacions diplomàtiques en 2004. |
Bèlgica | 1 de juliol 1962 |
|
Burundi |
Burundi i Ruanda disputen seccions de frontera sobre el riu Akanyaru i els rius Kagera/Nyabarongo, que han canviat de curs des dels anys 60, quan la frontera era delimitat; els conflictes transfronterers entre tutsi, hutu, altres grups ètnics, polítics rebels associats, bandes armades i diverses forces governamentals continuen a la regió dels Grans Llacs. | |
Canada | 1963 |
|
República Popular de la Xina | 12 de novembre de 1971 | Vegeu relacions entre Ruanda i la República Popular de la Xina
Xina i Ruanda van establir relacions diplomàtiques el 12 de novembre de 1971.[5] |
R.D. del Congo |
En 1998 Ruanda i Uganda va envair la República Democràtica del Congo per donar suport als rebels congolesos que intentaven enderrocar al llavors president Laurent-Désiré Kabila. Les tropes ruandeses romanen al Congo, donant suport als rebels que pretenen enderrocar el fill de Laurent Kabila, Joseph Kabila, que ara és el president del Congo. Tanmateix, les tropes de Ruanda s'han retirat, darrere de les línies de separació establertes en el Acord d'alto el foc de Lusaka. El president de Ruanda, Paul Kagame, es va reunir amb el president de la República Democràtica del Congo, Joseph Kabila, a Goma el 6 d'agost de 2009.[6] Va ser la primera reunió presidencial entre ambdós països durant 13 anys,[7] quan els dos països van arribar a un desacord el 1996 després d'una invasió de Ruanda a l'est de Congo, un desacord que es va renovar el 1998 després d'un altra invasió.[6] Ambdós presidents van passar més de dues hores en companyia i "van revisar tots els temes d'interès comú".[6] Kabila l'anomena "el primer pas endavant" en el que qualifica com a "tota una nova era".[7] Un mes abans de la reunió ambdós països havien nomenat ambaixadors a la capitals dels altres.[6][7] | |
França |
Com a conseqüència de la complicitat francesa abans, durant i després del genocidi, amb els genocides, va tallar les relacions amb França al final de la guerra i va substituir el francès per l'anglès com a llengua oficial. Les relacions es van reprendre al novembre de 2009. Nicolas Sarkozy va visitar Kigali al febrer de 2010.[8] El 2016 un tribunal francès va ordenar la reobertura del cas en què es va investigar el cas de l'accident de l'avió de Juvénal Habyarimana, president de Ruanda.[9] El moviment va enfadar l'administració a Ghana. La Comissió Nacional per a la Lluita contra el Genocidi (CNLG) va emetre els noms dels oficials militars de 22 oficials[10] requerits per ser interrogats. Els oficials van ser estacionats a França durant l'operació de la zona de seguretat turquesa de 1994. | |
Índia | Vegeu relacions entre Ruanda i Índia
| |
Mèxic | 21 de gener de 1976 | |
Qatar | 4 de maig de 2017 | |
Saint Kitts i Nevis | 2018 |
Ambdós països van signar un acord sobre visats mutu a l'abril de 2018.[16] |
Aràbia Saudita | 29 de març de 2018 |
|
Corea del Sud | 21 de març de 1963 |
|
Estats Units | Vegeu relacions entre Ruanda i els Estats Units
Els interessos governamentals dels Estats Units han canviat significativament des del genocidi ruandès de 1994 a partir d'una preocupació estrictament humanitària que se centra en l'estabilitat i la seguretat a una aliança sòlida amb el govern de Ruanda enfocada al desenvolupament sostenible. Els programes governamentals més importants dels Estats Units són el Pla d'emergència del president per al socors de la sida (PEPFAR) i la Iniciativa del president per la malària, que tenen com a objectiu reduir l'impacte d'aquestes malalties debilitants a Ruanda. Altres activitats promouen el creixement econòmic rural i donar suport al bon govern i la descentralització. L'assistència exterior dels Estats Units a Ruanda ha augmentat quatre vegades durant els últims quatre anys. Aquest article incorpora;material de domini públic de llocs web o documents de the Departament d'Estat dels Estats Units (Notes de fons).[19] |
Referències
[modifica]- ↑ Doyle, Mark «Rewriting Rwanda». Foreign Policy, 154, 5-2006. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2007 [Consulta: 9 abril 2007].
- ↑ Gourevitch, Philip. We Wish to Inform You That Tomorrow We Will be Killed With our Families. Picador, 1999. ISBN 0-312-24335-9.
- ↑ «Embassy of Belgium in Kigali (in Dutch, English and French)». Arxivat de l'original el 2012-12-09. [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ «Embassy of Rwanda in Brussels (in French)». Arxivat de l'original el 2011-04-06. [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ http://www.china.org.cn/english/features/focac/183428.htm
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Kagame and Kabila restore ties». IOL, 07-08-2009. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «'New era' for DR Congo and Rwanda». BBC, 06-08-2009. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ "On Visit to Rwanda, Sarkozy Admits ‘Grave Errors' in 1994 Genocide". February 25, 2010. New York Times.
- ↑ «France reopens Rwandan president's assassination probe». .
- ↑ «Rwanda names 22 French army officers it accuses of aiding genocide». .
- ↑ Indian High Commission in Rwanda
- ↑ «Rwanda Embassy in India». Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ Embassy of Mexico in Kenya
- ↑ Embassy of Rwanda in the United States
- ↑ «Rwanda and Qatar Establish Diplomatic Relations» (en anglès). Permanent Mission of Rwanda to the United Nations, 04-05-2017 [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ [1]
- ↑ «Rwanda, Saudi Arabia Establish Diplomatic Relations» (en anglès). KT PRESS, 30-03-2018 [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ http://www.mofa.go.kr/ENG/countries/middleeast/countries/20070824/1_24449.jsp?menu=m_30_50
- ↑ https://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2861.htm
Enllaços externs
[modifica]- Ministeri d'afers exteriors de Ruanda Arxivat 2018-09-04 a Wayback Machine.