Va debutar en televisió en la telenovel·la Los títeres (1984), en la qual interpretava a la vilana de la història, Adriana Godán, en la seva etapa adolescent, però es va destacar ràpidament per dirigir grans obres de teatre i per les diferents caracteritzacions amb les que va impregnar els seus personatges, com a Tres noches de un sábado (2002), Cachimba (2004), Casa de remolienda (2007) Cárcel de mujeres (2008) i Gloria (2013).
Va debutar en el Teatre de la Universitat Catòlica en 1983, en l'obra ¿Dónde estará la Jeanette?, de Luis Rivano, treball pel qual va rebre el premi APES en la categoria de millor actriu. Des de llavors, ha actuat en una trentena de muntatges destacats com a Cariño malo, d’Inés Margarita Stranger, El tío Vania, de Txekhov, Las troyanas, d'Eurípides, El lugar común, Las analfabetas i BBB-Up. A l'any següent del seu debut teatral, va aparèixer en televisió interpretant al personatge d'Adriana Godán a Los títeres, paper compartit amb l’actriu Gloria Münchmeyer.
Paulina García als Premis Platino, Punta del Este, Uruguai, 24 de juliol de 2016.
La primera obra que va dirigir va ser El continente negro, de Marco Antonio de la Parra amb la qual va ser nominada en 1996 a un premi APES en la categoria de millor directora. Gràcies a Fondart, ha finançat el muntatge d'obres com Lucrecia y Judith del mateix autor, i Recordando con ira de John Osborne. A més, ha dirigit en les mostres nacionals de dramatúrgia en tres ocasions a autors com Alberto Fuguet i Celeste Gómez.
Entre 1997 i 2001, va fundar i va formar part de l'Asociación de Directores de Teatro (ADT).
En 2002, va rebre la beca Fundació Andes per a realitzar una recerca sobre violència conjugal,, Golpes extraños al amor, que va derivar als texts Peso negro, seleccionat al Festival de Unipersonales del Galpón 7, i Frágil, obra que es va muntar a Matucana 100 sota la seva direcció.
El 5 d'abril de 2014, amb motiu del primer lliurament dels Premis Platino del Cinema Iberoamericà, Paulina es converteix en guanyadora de l'estatueta en la categoria de "Millor Interpretació Femenina" pel seu paper en la cinta xilena Gloria.
Paulina García està casada amb el sociòleg Gonzalo Salamanca i és mare de Sofia —actriu i fruit de la seva relació amb el fundador de la Troppa i actual Teatro Cinema, Juan Carlos Zagal—, María Gracia i Camilo.[4]
El lugar común, dramaturgia de Alejandro Moreno Jashés.
Inocencia, de Dea Loher; dir.: Luis Ureta; Muestra de Dramaturgia Europea, 2004
En la sangre, de Susan Lori Parks; dir.: Carlos Osorio; interpreta a Hester, una captaire; Muestra de Dramaturgia Europea, 2004
Déjala sangrar, de Benjamín Galemiri, dir.: Adel Hakim; interpreta a Virna Vigo; 2005
El último fuego, de Dea Loer; dir.: Luis Ureta; abril de 2009
Gertrudis, el grito, de Howard Barker, dir.: Marcos Guzmán; 9.º Festival de Dramaturgia Europea Contemporánea en Santiago, agosto de 2009
Las analfabetas, de Pablo Paredes; interpreta a Ximena, 2010 (setembre de 2011: Teatro Mori Bellavista, dir.: Nicolás Zárate)
Fábula del niño y los animales que se mueren, versió lliure de l’obra d’ EurípidesLes troianes por Pablo Paredes; dir.: Isidora Stevenson; García interpreta a la reina Hécuba; compañía La Nacional en Matucana 100, 6-15 de enero de 2012
.jpg)
.jpg)
