Vés al contingut

Santiago Mitre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Mitre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2002 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm1377207 Allocine: 221671 Allmovie: p403380 TMDB.org: 84677 Modifica el valor a Wikidata

Santiago Mitre (Buenos Aires 4 de desembre de 1980) és un guionista i director de cinema argentí.

Biografia

[modifica]

Va cursar els seus estudis en la Universitat del Cinema. Des de l'any 2015 Santiago Mitre manté una relació amb l'actriu argentina Dolores Fonzi.

En 2004 va codirigir al costat d'Alejandro Fadel, Martín Mauregui i Juan Schnitman El amor - primera parte, presentada al BAFICI i la Settimana Internazionale della Critica de Venècia. En 2006 va començar a escriure per a cinema i televisió. Va escriure tres llargmetratges de Pablo Trapero: Leonera Canes competició de 2008; Carancho, Un certain regard de 2010 i Elefante Blanco Un certain regard de 2012. També va escriure amb Adrián Caetano i Walter Salles entre altres. En 2011, es va associar a Agustina Llambí Campbell, Alejandro Fadel i Martín Mauregui, per a fundar la productora independent La Unión de los Ríos, amb la que va produir el seu primer llargmetratge com a director, El estudiante. La pel·lícula va participar en festivals a tot el món i va obtenir diversos premis. Es destaquen el Premi Especial del Jurat en el Festival de Locarno, el Premi Especial del Jurat a Bafici; el de Millor Pel·lícula a Gijón; i Millor Pel·lícula a Cartagena; entre altres. El estudiante va ser estrenada comercialment a França, Espanya, Itàlia, Grècia i els Estats Units, entre altres països. El estudiante va ser realitzada sense haver obtingut el suport de l'Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals i va ser ben rebuda per la crítica. El crític Leonardo D'Espósito va opinar en la revista Noticias que és un thriller polític ple de suspens, de travetes, de petites victòries, de traïcions, de sexe, de manipulacions. Una dinàmica i despietada radiografia del poder que utilitza com a escenari la universitat. Un retrat de la UBA més enllà del precís fins a la sàtira que es refereix de manera transparent a la misèria i la grandesa de la nostra vida política o, més enllà, a la naturalesa i el maneig del poder, un tema que excedeix qualsevol conjuntura. Opera prima realitzada amb un professionalisme aclaparador sense els subsidis de l'INCAA, no sols és el millor film argentí de l'any, sinó una obra històrica.[1] A l'abril de 2013 va presentar al BAFICI, el migmetratge, “Los posibles”, codirigit amb Juan Onofri Barbato, un treball d'encreuament entre cinema i dansa. El seu segon llargmetratge com a guionista i director, Paulina, va ser estrenat en La Semaine de la Critique del Festival de Canes 2015, on va obtenir el Gran Prix a la millor pel·lícula i el Premi Fipresci. També va ser guardonada al Festival de Sant Sebastià on va obtenir els tres premis principals de la seva secció: El Gran Premi Horitzons Llatins, el Premi EZAE de la Joventut, i el Premi Una altra Mirada. Era impossible aconseguir més premis: l'argentina Paulina de Santiago Mitre, es projectava a Sant Sebastià dins de la secció Horitzons Llatins. No sols ha guanyat en aquest prestigiós apartat, que enguany desbordava de bon cinema després de la impressionant collita llatinoamericana de 2015, sinó que també ha obtingut el Premi de la Joventut i el Premi Una altra mirada, per a pel·lícules que girin al voltant de l'univers femení. És a dir, tres de tres. Va dirigir La cordillera, una pel·lícula argentina dramàtica i de suspens de 2017. És protagonitzada per Ricardo Darín, Dolores Fonzi, Érica Rivas, Gerardo Romano, Paulina García, Alfredo Castro, Daniel Giménez Cacho, Elena Anaya, Leonardo Franco i Christian Slater. Aquesta va tenir la seva estrena mundial al Festival de Canes 2017 en la secció oficial Un Certain Regard. És la quarta pel·lícula argentina més taquillera de 2017 i va aconseguir un total de 654.137 espectadors.

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]

Guionista

[modifica]

Muntador

[modifica]

Actor

[modifica]

Televisió

[modifica]
Guionista

Premis i nominacions

[modifica]
Premis Còndor de Plata
Any Categoria Treball Nominat Resultat Ref.
2009 Millor guió original Leonera Nominat [2]
2011 Millor guió original Carancho Nominat [3]
2012 Millor opera prima El estudiante Guanyador [4]
[5]
Nominat
Millor guió original Guanyador
2016 Millor pel·lícula La patota Nominat [6]
[7]
Millor direcció Nominat
Millor guió adaptat Guanyador
Premis Sur
Any Categoria Treball Nominat Resultat Ref.
2008 Millor guió original Leonera Nominat [8]
2010 Millor guió original Carancho Nominat [9]
2011 Millor pel·lícula El estudiante Nominat [10]
[11]
Millor opera prima Guanyador
Millor direcció Nominat
Millor guió original Guanyador
2012 Millor guió original Elefante blanco Nominat [12]
2015 Millor pel·lícula La patota Nominat [13]
Millor direcció Nominat
Millor guió adaptat Nominat
2017 Millor pel·lícula La cordillera Nominat [14]
Millor direcció Nominat

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]