Khildebert I
| |||
| Nom original | (fr) Childebert Ier  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 497 Reims (França) | ||
| Mort | 23 desembre 558 (60/61 anys) París | ||
| Sepultura | basílica de Saint-Denis | ||
| Rei dels francs Rei merovingi de París | |||
| 511 – 558 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | setge de Cesaraugusta | ||
| Altres | |||
| Títol | Co-king of Burgundy (en)  (534–558)Rei merovingi d'Orleans (524–558) Rei dels francs (511–558) | ||
| Família | Dinastia merovíngia | ||
| Cònjuge | Ultrogothe | ||
| Fills | Chrodesindis, Chrodoberga | ||
| Pares | Clodoveu I i Clotilde de Borgonya | ||
| Germans | Clodomir Teodoric I d'Austràsia Clotari I Ingomer Clotilde | ||
 | |||
Llista
| |||
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradició dels francs salis.[1] En aquest repartiment li pertocà la ciutuat de París, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mànega i la península d'Armòrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).[1] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió del Sena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[2]
Després de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va annexionar Chartres i Orleans.
El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la seva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catòlica, es queixava que el rei arrià la maltractava. Khildebert es desplaçà a Hispània amb el seu exèrcit[3] i va derrotar el rei Amalaric, que es veié obligat a refugiar-se a Bàrcino on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a París per causes desconegudes.
Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germà Lotari, el 542 va prendre possessió de Pamplona i va posar setge a Saragossa, però es veié obligat a retirar-se. En aquesta expedició va obtenir una valuosa relíquia, la túnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endugué a París. Allí va fer-hi construir en honor seu el monestir de Sant Vicent, posteriorment conegut com a Abadia de Saint-Germain-des-Prés.
Va morir el 13 de desembre del 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat.[4] Com que no havia tingut descendència masculina, Clotari I s'apoderà del seu regne.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Périn, Patrick. Clovis et la naissance de la France (en francès). Éditions Denoël, 1990, p. 117 (L'Histoire de France). ISBN 9782207236352.
- ↑ Bernard, Joseph Louis Antoine. Histoire de l'Europe et particulièrement de la France de 395 à 1270 (en francès). E. Vitte, 1897, p. 67.
- ↑ Fear, Andrew; Fernández Urbiña, José. The Role of the Bishop in Late Antiquity: Conflict and Compromise (en anglès). A&C Black, 2013, p. 234-235. ISBN 1780932170.
- ↑ Bertelli, Sergio; Litchfield, R. Burr. The King's Body: Sacred Rituals of Power in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Penn State Press, 2003, p. 214. ISBN 0271041390.
Reis merovingis (s. V - VIII) | ||
|---|---|---|
Khilderic I (457 - 481) · Clodoveu I (481 - 511) · Khildebert I (511 - 558) · Clodomir (511 - 524) · Teodoric I (511 - 533) · Teodobert I (533 - 548) · Teodobald (548 - 555) · Clotari I el Vell (511 - 561) · Caribert I (561 - 567) · Guntram de Borgonya (561 - 592) · Sigebert I (561 - 575) · Khildebert II (575 - 595) · Teodobert II (595 - 612) · Teodoric II (595 - 613) · Sigebert II (613) · Khilperic I (561 - 584) · Clotari II el Gran (584 - 623) · Dagobert I (623 - 639) · Caribert II (629 - 632) · Khilperic (632) · Sigebert III (634 - 656) · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661) · Clodoveu II (639–657) · Clotari III (657–673) · Khilderic II (662 - 675) · Teodoric III (675–691) · Dagobert II (675 - 679) · Clodoveu III (675-676) · Clodoveu IV (691–695) · Khildebert III el Just o IV (695–711) · Dagobert III (711–715) · Khilperic II (715–721) · Clotari IV (717 - 719) · Teodoric IV (721–737) · Khilderic III (743–751) |  | |
| ||
