Vés al contingut

Hectorfloresita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHectorfloresita
Fórmula químicaNa9(SO₄)₄(IO₃)
Localitat tipusmina Alianza (Rajo No. 13), Oficina Victoria, Província d'El Tamarugal, Regió de Tarapacá, Xile
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BD.60
Nickel-Strunz 9a ed.7.BD.60 Modifica el valor a Wikidata
Dana32.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 18,77Å; b = 6,93Å; c = 14,23Å; β = 108,91°
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,493 nβ = 1,521 nγ = 1,523
Birefringènciaδ = 0,030
Angle 2Vmesurat: 26°, calculat: 28°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987-050a
Any d'aprovació1987
SímbolHfl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'hectorfloresita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geòleg xilè Hector Flores (1906-84).

Característiques

[modifica]

L'hectorfloresita és un sulfat de fórmula química Na9(SO₄)₄(IO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se en petits prismes pseudohexagonals, generalment inferiors a 1 mm de longitud i 0,2 mm de diàmetre. És el segon mineral sulfat-iodat, juntament amb la fuenzalidaïta. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural de Washington DC.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hectorfloresita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, caracolita, cesanita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, pseudograndreefita i sundiusita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Alianza, a Oficina Victoria, localitat de la província d'El Tamarugal, a la regió de Tarapacá, Xile, on sol trobar-se associada a altres minerals com: nitratina, halita, glauberita, darapskita i blödita. També ha estat descrita en altres dos indrets, tots dos a Xile: un és a la mina Cala Cala, a la localitat de Pozo Almonte, a dins de la mateixa regió de Tarapacá a on va ser descoberta, i l'altre a la mina Pedro de Valdivia, a la localitat homònima de la regió d'Antofagasta.

Referències

[modifica]
  1. «Hectorfloresite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2017].