Vés al contingut

Darapskita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDarapskita

Cristall de darapskita de la província d'Iquique
Fórmula químicaNa₃(SO₄)(NO₃)·H₂O
EpònimLudwig Darapsky Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPampa del Toro, Oficina Lautaro, Taltal, Antofagasta, Xile
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.DG.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Va.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana20.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,57Å; b = 6,91Å; c = 5,18Å; β = 102,77°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorincolor
Maclescomunes en {100}
Exfoliacióperfecta en {010} i {100}
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,388 nβ = 1,479 nγ = 1,486
Birefringènciaδ = 0,098
Angle 2Vmesurat: 26° to 28°, calculat: 28°
Dispersió òpticar > v bastant forta
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1891
SímbolDrp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La darapskita és un mineral de la classe dels sulfats.

Característiques

[modifica]

La darapskita és un sulfat de fórmula química Na₃(SO₄)(NO₃)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars prismàtics, allargats en [001] o [010], aplanats en {100}, de fins a 10 centímetres; amb menor freqüència cristalls tabulars gruixuts {100} amb contorns lleugerament rectangulars; poques vegades estalactítica, o en forma de "flors"; comunament en agregats granulars barrejats amb altres minerals salins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la darapskita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.

Formació i jaciments

[modifica]

Generalitzada en dipòsits de nitrat comercials, omplint els filons i les cavitats en regolites cimentades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nitratina, nitre, blödita, mirabilita, epsomita, halita i anhidrita.[2] Va ser descoberta l'any 1891 a la Pampa del Toro, a Oficina Lautaro, Taltal (Antofagasta, Xile).

Referències

[modifica]
  1. «Darapskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Darapskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juliol 2016].