Fizelyita

Fizelyita
Fórmula química	Ag₅Pb14Sb21S48
Localitat tipus	mina Herja, Chiuzbaia, Baia Mare, Maramureș, Romania
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.40a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.40a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.05a
Dana	3.4.15.8
Heys	5.7.27
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,21 Å; b = 19,27 Å; c = 8,68 Å; β = 90,4°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris plom a gris acer
Macles	en {010}
Exfoliació	distingible/bona
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	2
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosc
Densitat	5,56 g/cm3 (mesurada); 5,224 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Fiz
Referències

La fizelyita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la lillianita. Rep el nom per Sándor Fizély (1856-1918), enginyer de mines hongarès, qui va descobrir el mineral.

Característiques

La fizelyita és una sulfosal de fórmula química Ag₅Pb₁₄Sb₂₁S₄₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fizelyita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Herja, a la localitat de Chiuzbaia, dins de Baia Mare (Maramureș, Romania). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.