Vés al contingut

Felbertalita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFelbertalita
Fórmula químicaCu₂Pb₆Bi₈S19
EpònimFelber valley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de scheelita de Mittersill, Mittersill, Districte de Zell am See, Salzburg, Àustria
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.25b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.25b Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 27,637 Å; b = 4,0499 Å; c = 20,741 Å; β = 131,258°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorblanc grisenc
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre grisenc
Densitat6,88 g/cm3 (calculada)
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1999-042
Any d'aprovació1999
SímbolFbt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La felbertalita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la vall de Felbertal, a Àustria, on es troba la localitat tipus d'aquesta espècie.

Característiques

[modifica]

La felbertalita és una sulfosal de fórmula química Cu₂Pb₆Bi₈S19. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999, sent publicada per primera vegada el 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la felbertalita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de scheelita de Mittersill, al districte de Zell am See (Salzburg, Àustria). També ha estat descrita en un altre indret a Àustria: Innerfragant, a Caríntia, així com a Romania, Polònia, Portugal, la República Popular de la Xina, el Japó i Austràlia.

Referències

[modifica]
  1. «Felbertalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2022].