Vés al contingut

Elio Petri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElio Petri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Eraclio Petri Modifica el valor a Wikidata
29 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista de cinema, guionista, crític de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webeliopetri.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0677880 Allocine: 7177 Allmovie: p106288 TCM: 151336 TV.com: people/elio-petri TMDB.org: 95456
Find a Grave: 124882763 Modifica el valor a Wikidata

Elio Petri (Roma, 29 de gener de 1929 − Roma, 10 de novembre de 1982) va ser un director de cinema i guionista italià. De vegades surt als crèdits amb el nom d'Elio Montesti.

Biografia

[modifica]

Elio Petri neix el 29 de gener de 1929 a Roma en una família modesta. Fill únic, creix als afores obrers de la ciutat. Exclòs de l'escola catòlica San Giuseppe di Merode per raons polítiques, es llança a una carrera barrejant la militància política, la crítica de cinema i la coordinació d'activitats culturals per a l'organització dels joves del Partit Comunista Italià. Escriu en L'Unità, Gioventù nuova i Città aperta. Deixa el partit el 1956 després de l'esclafament de la Insurrecció de Budapest.

Per la mediació del seu amic Gianni Puccini, és presentat a Giuseppe De Santis, del qual es converteix en l'ajudant. Aprèn les bases de l'ofici i amplia el seu camp de visió en l'aspecte ideològic i cultural: col·labora, entre d'altres, en els guions d'Onze hores sonaven (1952) i de Uomini e lupi (1957).

El seu començament, més aviat prometedor, data de 1961, amb la realització de L'assassino. Les pel·lícules següents com I Giorni contati (1962), i sobretot A ciascuno il suo (1967), segons un relat de Leonardo Sciascia són meritòries, però no reben encara una àmplia acollida pública. És amb Investigació sobre un ciutadà (1970) i després amb La classe obrera va al paradís (1971), Palma d'Or al Festival de Canes 1972, tots dos formidablement servits pel talent de Gian Maria Volontè, quan Elio Petri guanya un reconeixement a escala internacional.

El cinema de Petri, d'un vigor contestatari sovint pertorbador, va ser objecte de bloqueigs per part dels productors. Segons l'historiador del cinema Jean A. Gili, especialista en cinema italià, Petri s'imposa com un dels "analistes més lúcids i més desesperats de l'esquizofrènia contemporània."

Elio Petri mor a Roma el 10 de novembre de 1982 de resultes d'un càncer. És inhumat al cementiri municipal monumental de Campo Verano de Roma.

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]

Guionista

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]