Vés al contingut

Christopher Isherwood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChristopher Isherwood

(1938) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata
Cheshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCorpus Christi College, Cambridge
Repton School
King's College de Londres
St Edmund's School Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perescriptor
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'universitat, autobiògraf, novel·lista, guionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaDon Bachardy Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancis Edward Bradshaw-Isherwood Modifica el valor a Wikidata  i Kathleen Bradshaw-Isherwood Modifica el valor a Wikidata
GermansRichard Graham Bradshaw-Isherwood Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0410877 Allocine: 51258 Allmovie: p34624 IBDB: 4836 TMDB.org: 66779
Musicbrainz: 69e8d4e0-99de-4b60-a776-316ab5603c07 Discogs: 3271724 Goodreads author: 10229 Find a Grave: 8618 Modifica el valor a Wikidata

Christopher W. B. Isherwood (High Lane, Cheshire, Anglaterra, 26 d'agost de 1904 - Santa Monica, Califòrnia, 4 de gener de 1986) va ser un escriptor anglès.

Amic i col·laborador de W.H. Auden, amb qui escrigué diverses obres teatrals,[1] és més conegut per l'obra narrativa, en la qual descriu la societat berlinesa llibertina dels anys 1920-30 fins que l'ascens del nazisme va capgirar tot aquest món alegre. El llibret del musical i del film Cabaret es van inspirar de l'obra Adéu a Berlín.[2][3]

Va nàixer el 26 d'agost de 1904, fill de Kathleen Mackle i de Frank Bradshaw-Isherwood, a la finca familiar de Wyberslegh Hall al poble de High Lane.[4] Els Bradshaw-Isherwood són una nissaga que es remunta almenys cap al segle xvi.[5] Son pare era un militar de carrera que va morir al servei el 1915 en la Primera Guerra Mundial.[4]

Christopher Isherwood i W.H. Auden el 1939
Foto de Carl van Vechten

El 1924 va entrar a la Universitat de Cambridge per a estudiar Història. La seva natura rebel hi va topar amb el conformisme acadèmic. L'en van expulsar quan havia respost a qüestions d'exàmens amb limericks grollers i verses blancs.[3]

El 1928 va emigrar cap a Berlín on viu amb els seus amics, l'arqueòleg Francis Turville-Petre (1901-1942) i W.H. Auden. Per Turville-Petre, el 1929 va conèixer el metge i sexòleg Magnus Hirschfeld (1868-1935) i van viure com a sotsllogaters a ca la Recha Tobias, la germana de Hirschfeld a l'Institut für Sexualwissenschaft (‘Institut d'Investigació Sexual’).[6] El 1933 se'n va anar d'Alemanya per viatjar per Europa fins que van fugir cap als Estats Units el 1939. Va rebre la nacionalitat americana el 1946.[7]

Auden que es va establir a Nova York i Isherwood cap a Califòrnia on es va enamorar del pintor Don Bachardy (1934), que va esdevenir son amic i consort durant més de tres dècades.[8] La diferència d'edat de trenta anys entre Isherwood i Bachardy va aixecar les celles en aquell moment. Segons el mateix Bachardy al començament el van considerar «com una mena de prostituta infantil», però van esdevenir una parella integrada i estimada en la societat del sud de Califòrnia i van tenir molts amics a Hollywood.[9]

El 2007 es va estrenar el film documental Chris & Don, dirigit per Guido Santi i Tina Mascara.[10]

« I have written about homosexuals in my novels, and in taking up the cause of one minority, that of homosexuals against the dictatorship of heterosexuals, I have spoken out for all minorities. He escrit sobre homosexuals a les meves novel·les, i en assumir la causa d'una minoria, la dels homosexuals contra la dictadura dels heterosexuals, he parlat per totes les minories. »
— Christopher Isherwood (1972), citat per Stephen Braun[3]

Obra traduïda

[modifica]
  • El món cap al tard, Columna, 1991
  • Adéu a Berlin, Columna, 1939, traducció catalana de 1992[11] «Poques de les situacions que es narren són extraordinàries ni espectaculars. No obstant això, Isherwood les dota d’un dir sense dir genial i aconsegueix un equilibri magnífic entre la realitat i la caricatura.»[12]
  • La violeta del Prater, Columna, 1995, traduït per Eulàlia Presas[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Christopher Isherwood». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Christopher Isherwood». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 14 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Braun, Stephen «Christopher Isherwood, Whose Tales Inspired 'Cabaret,' Dies» (en anglès). Los Angeles Times, 06-01-1986 [Consulta: 14 juliol 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Emig, Rainer. «Isherwood, Christopher». A: Jolly Margaretta. Encyclopedia of Life Writing: Autobiographical and Biographical Forms (en anglès). Routledge, 2013, p. 474-475. ISBN 978-1-136-78744-7. 
  5. ↑ Whittaker, Mark. «Ownership of Marple Hall - The Marple Website» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2024].
  6. ↑ «Besucher und Bewohner». Exposició virtual: Institut für Sexualwissenschaft (1919-1933). Societat Magnus Hirschfeld. [Consulta: 14 juliol 2024].
  7. ↑ Emig, 2013, p. 475.
  8. ↑ Parker, 2005.
  9. ↑ Maupin, Armistead «The First Couple: Don Bachardy and Christopher Isherwood» (en anglès). The village Voice, 30, 16, 02-07-1985, pàg. 16-18 [Consulta: 14 juliol 2024].
  10. ↑ Hardy, Ernest «Opposites Attract in Chris & Don» (en anglès). The Village Voice, 10-06-2008.
  11. ↑ Isherwood, Christopher; Arbonès, Jordi (trad.); Cornudella i Defis, Josep (trad.). Adéu a Berlín. Columna, 1992. ISBN 978-84-7809-297-0. 
  12. ↑ Seguí, Ester «Christopher Isherwood. Adéu a Berlín». Núvol, 29-07-2016.
  13. ↑ Isherwood, Christopher; Presas, Eulàlia (trad.). La violeta del Prater. Columna, 1996. ISBN 9788478094974. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Isherwood

Bibliografia

[modifica]
  • Parker, Peter. Isherwood (en anglès). Pan Macmillan, 2005. ISBN 978-0-330-32826-5. 
  • Marcus, Eric (ed.); Terkel, Studs. «Christopher Isherwood» (podcast) (en anglès). Making Gay History. New York Public Library, One Archives Foundation, Ford Foundation, 01-10-2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christopher_Isherwood&oldid=34088748»