Vés al contingut

Canadair

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCanadair
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconstructor aeronàutic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1944, Montreal Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1986 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuBombardier Aerospace Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbombardier.com Modifica el valor a Wikidata

Canadair va ser un fabricant d'aeronaus civils i militars ubicat al Canadà. Va ser la filial d'altres fabricants i, a més a més, una corporació nacional fins a la seva privatització el 1986, quan passà a ser la base de Bombardier Aerospace.

Història

[modifica]
Un Canadair CL-215 de l'Exèrcit de l'Aire

Els orígens de Canadair comencen amb la fundació d'un centre de fabricació de la companyia Canadian Vickers a Saint-Laurent, un barri de Mont-real, a l'aeroport Cartierville. De fet, la primera planta de Canadair encara es troba allà, encara que l'aeroport ja no existeixi més. Consumint totes les operacions de Canadian Vickers Ltd, l'11 de novembre del 1944 es crea Canadair, com una entitat separada del govern del Canadà com un fabricant dels hidroavions de patrulla PBY Catalina per a la Real Força Aèria Canadenca. A més d'aquest contracte, hi havia un contracte de desenvolupament per produir una nova variant del Douglas DC-4. El nou Canadair DC-4M alimentat per motors Rolls Royce Merlin va sortir a la llum el 1946 com el "NORTHSTAR".[1]

En l'època de la postguerra, Canadair compro el desenvolupament que s'estava fent en aquest moment del Douglas DC-3/C-47 sèries. El 1946, the Electric Boat Company compro una participació en el control de Canadair. Posteriorment, el 1952, les dues companyies es van fusionar per formar General Dynamics (GD). El 1954, GD adquireix a Convair i reestructura a Canadair com la seva filial canadenca.[2]

Nacionalització i privatització

[modifica]

El 1976, El govern del Canadà va adquirir a Canadair de General Dynamics. Es manté com una empresa pública federal fins que el 1986, per les seves grans pèrdues econòmiques, el govern de Mulroney el va vendre a Bombardier Inc, i va esdevenir la base de Bombardier Aerospace.

Sent part de Bombardier, Canadair va fer els avions de negocis i els avions regionals coneguts com a "Sèrie RJ" o CRJ s. Posteriorment, la marca començà a usar-se amb menys freqüència, fins que tots els nous projectes dels avions de Bombardier foren coneguts simplement com a Bombardier Aerospace.

Llegat

[modifica]
Canadair Sabre

Canadair té un rècord en fer primícies en l'aviació. El CL-44D, basat en el Bristol Britannia, va ser el primer disseny que va permetre l'accés fent oscil·lar el fuselatge posterior. El CL-89 i el CL-289 van ser els primers avions no tripulats que van estar en servei en les forces armades de diversos països. El CL-84 va ser el primer avió VTOL (d'aterratge i enlairament vertical) que girava les ales per aconseguir un enlairament vertical. El CL-215 va ser el primer avió amfibi contra incendis.[3]

Canadair tenia diversitat en altres projectes. La divisió "Canarch" estava involucrada en disseny de façanes lleugeres per a nombrosos edificis. També produïen les cabines per a les torres de control operades per l'Administració Federal d'Aviació als Estats Units. Es van dissenyar també tractors eruga i aerolliscadors, encara que se'n van construir molt pocs.

Productes

[modifica]
Llista de productes detallat (informació de Canadair)
Aeronau Descripció Seients Data de llançament Primer vol Primer lliurament Finalització de producció
C-4 North Star/Argonaut/C-5
Llicència de conversió del Douglas DC-4
Transport/Aerolínia Tripulació: 2-3, 52 passatgers 1946 1948
Canadair Sabre (CL-13)
Llicència built North American F-86 Sabre
Caça Tripulació: 1 1950 1969
Canadair T-33 Shooting Star (CL-30)
llicència de construcció de Lockheed T-33 Shooting Star
Entrenament/ECM/Comunicació Tripulació: 2 1952 1952
CL-66/Cosmopolitan
modificat Convair CV-540
Transport Tripulació: 2, 52 passatgers 1959
Canadair CF-104 Starfighter/Starfighter (CL-90)
llicència de construcció de Lockheed F-104 Starfighter
Interceptor, caça bombarder, entrenament Tripulació: 1-2 1961 1962
CL-89 i CL-289 Avions no tripulats de vigilància Cap 1964 1969
Canadair CL-215 Avió amfibi contra incendis Tripulació: 2 1967 1969
Canadair CF-5, CF-116 Freedom Fighter, Northrop F-5 Freedom Fighter construït sota llicència. Designació de la companyia CL-219. Fighter bomber Tripulació: 1-2 1968
CL-415 Contraincendis Tripulació: 2 1993 1994
Challenger Avió de negocis Tripulació: 2, 8 a 19 passatgers 1980 1986
CRJ -100, -200, -700, -900 i -1000 sèries Jet de transport Tripulació: 2 (més encarregats de vol), 50-90 passatgers 1980s 1990s
Bombardier BRJX Jet de transport Tripulació: 2 (més encarregats de vol) 80-120 passatgers
CL-227/Sentinel Avió no tripulat Cap 1980
CL-28 Argus Reconeixement marí Tripulació: fins a cinc (els vols normals també inclouen quatre tripulants de reserva) 1957 1980
CL-41 Tutor Entrenament Tripulació: 2 1960
CL-84/Dynavert Avió d'enlairament i aterratge vertical i curt Tripulació: 2 (es poden carregar fins a 15 tropes de combat) 1960 1965 Finals dels 60s
CL-44/CC-106 Yukon Transport Tripulació: 9, 134 passatgers 1959

Referències

[modifica]
  1. "Canadair." Arxivat 2011-02-07 a Wayback Machine. Project North Star Restoration Primer, April 2003. Retrieved: 31 December 2011.
  2. "Canadian RAT can scurry anywhere." Popular Science, December 1959, pp. 118–120.
  3. "CL-91 Dynatrac." Canadian America Strategic Review. Retrieved: 31 December 2011.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Milberry, Larry, The Canadair North Star Toronto: CANAV Books, 1982. ISBN 0-07-549965-7.
  • Milberry, Larry, The Canadair Sabre. Toronto: CANAV Books, 1986. ISBN 0-9690703-7-3.
  • Pickler, Ron and Milberry, Larry, Canadair: The First 50 Years. Toronto: CANAV Books, 1995. ISBN 0-921022-07-7