Vés al contingut

Dolomita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m {{referències|3}} --> {{referències}}
m Bot elimina espais sobrants
 
(17 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu3|el mineral|les muntanyes|Dolomites}}
{{vegeu3|el mineral|les muntanyes|Dolomites}}
{{infotaula de mineral
{{Infotaula mineral
⚫
| formula = CaMg(CO₃)₂
| nom = Dolomita
| imatge = Dolomite-Magnésite- Navarre.jpg
| peu_imatge = Dolomita amb magnesita d'Eugi, [[Esteribar]], [[Navarra]]
⚫
| formula = CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>
| color = blanc, gris, vermell, marronós
| color = blanc, gris, vermell, marronós
| ratlla = blanca
| ratlla = blanca
| exfoliacio = perfecta en {10{{overline|1}}1}, exfol·liació rombohedral
| exfoliacio = perfecta en {10{{overline|1}}1}, exfoliació rombohedral
| fractura = concoidal
| fractura = concoidal
| duresa = 3,5 a 4
| duresa = 3,5 a 4
Línia 29: Línia 26:
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1304.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/dolomite.pdf|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Dolomite.shtml|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Mineral Data|obra=Webmineral|llengua=anglès}}</ref>
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1304.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/dolomite.pdf|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Dolomite.shtml|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Mineral Data|obra=Webmineral|llengua=anglès}}</ref>
}}
}}
La '''dolomita''' és un [[mineral]] de [[carbonat de calci]] i [[magnesi]]. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i [[geòleg]] [[França|francès]] [[Déodat Gratet de Dolomieu|Dolomieu]] ([[1750]]-[[1801]]). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.<ref name="grup">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29288.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb l'[[ankerita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8599.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ankerite-Dolomite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
La '''dolomita''' és un [[mineral]] de [[carbonat de calci]] i [[magnesi]] que pertany i dona nom al [[grup de la dolomita]].<ref name="grup">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29288.html|consulta=22 juny 2014|títol=Dolomite Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Va ser anomenat així l'any 1791 per [[Nicolas-Théodore de Saussure]] en honor del mineralogista i [[geòleg]] [[França|francès]] [[Déodat Gratet de Dolomieu|Dolomieu]] ([[1750]]-[[1801]]). És isostructural amb la nordenskiöldina. Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb l'[[ankerita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8599.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ankerite-Dolomite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>


== Característiques ==
== Característiques ==
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb [[Fórmula química|fórmula]] CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>. Cristal·litza en el [[sistema trigonal]], i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu [[hàbit cristal·lí]] també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser [[fluorescent]] en blanc i rosa sota la [[llum ultravioleta]].<ref>Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) ''An Introduction to the Rock Forming Minerals'', Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.</ref>
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb [[Fórmula química|fórmula]] CaMg(CO₃)₂. Cristal·litza en el [[sistema trigonal]], i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu [[hàbit cristal·lí]] també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser [[fluorescent]] en blanc i rosa sota la [[llum ultravioleta]].<ref>Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) ''An Introduction to the Rock Forming Minerals'', Longman, pp. 489–493. {{ISBN|0-582-44210-9}}</ref>


Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la dolomita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H<sub>2</sub>O, alcalinoterris (i altres M<sup>2+</sup>)" juntament amb els següents minerals: [[calcita]], gaspeita, [[magnesita]], [[otavita]], [[rodocrosita]], [[siderita]], [[smithsonita]], esferocobaltita, [[ankerita]], [[kutnohorita]], minrecordita, [[aragonita]], [[cerussita]], [[estroncianita]], [[witherita]], [[vaterita]], huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, [[baritocalcita]], carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la dolomita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M<sup>2+</sup>)» juntament amb els següents minerals: [[calcita]], gaspeita, [[magnesita]], [[otavita]], [[rodocrosita]], [[siderita]], [[smithsonita]], esferocobaltita, [[ankerita]], [[kutnohorita]], minrecordita, [[aragonita]], [[cerussita]], [[estroncianita]], [[witherita]], [[vaterita]], huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, [[baritocalcita]], carbocernaita, benstonita i juangodoyita.


== Formació i roques ==
== Formació i roques ==
És un important mineral de [[roques sedimentàries]] i [[roques metamòrfiques|metamòrfiques]], trobat com mineral principal de les roques anomenades [[dolomies]] i metadolomies, així com un mineral important en [[limolites]] i [[marbre]]s on la [[calcita]] és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en [[serpentinita|serpentinites]] i roques similars.
És un important mineral de [[roques sedimentàries]] i [[roques metamòrfiques|metamòrfiques]], trobat com mineral principal de les roques anomenades [[dolomies]] i metadolomies, així com un mineral important en [[limolites]] i [[marbre]]s on la [[calcita]] és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en [[serpentinita|serpentinites]] i roques similars.


La [[dissociació]] natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses [[Carst|formacions càrstiques]], per donar calcita i [[magnesita]] pura, segons la reacció reversible:
La [[dissociació]] natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dona lloc a nombroses [[Carst|formacions càrstiques]], per donar calcita i [[magnesita]] pura, segons la reacció reversible:


CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub> + 2H<sub>2</sub>O + 2CO<sub>2</sub> ←→ 4CO<sub>3</sub>H<sup>-</sup> + Ca<sup>2+</sup> + Mg<sup>2+</sup> ←→ CaCO<sub>3</sub> + MgCO<sub>3</sub> + 2H<sub>2</sub>O + 2CO<sub>2</sub>
CaMg(CO₃)₂ + 2H₂O + 2CO₂ ←→ 4CO₃H<sup>-</sup> + Ca<sup>2+</sup> + Mg<sup>2+</sup> ←→ CaCO₃ + MgCO₃ + 2H₂O + 2CO₂


Es sol trobar acompanyada de [[siderita]], [[quars]], [[guix]], [[fluorita]], [[Celestina (mineral)|celestina]], [[calcita]] o [[barita]].
Es sol trobar acompanyada de [[siderita]], [[quars]], [[guix]], [[fluorita]], [[Celestina (mineral)|celestina]], [[calcita]] o [[barita]].


== Usos ==
== Usos ==
Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de [[magnesi]] i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en [[metal·lúrgia]], manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el [[vidre]]. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el [[ciment]].
Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de [[magnesi]] i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en [[metal·lúrgia]], manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el [[vidre]]. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dona una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el [[ciment]].


== Grup dolomita ==
== Grup de la dolomita ==
{{AP|Grup de la dolomita}}
Els membres d'aquest grup tenen una [[estructura cristal·lina]] semblant a la de la [[calcita]]. En la dolomita, posicions alternes de [[Calci|Ca]] estan ocupades per [[Magnesi|Mg]], esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de {{overline|3}}2/m a {{overline|3}}.<ref name="grup" />
Els membres d'aquest grup tenen una [[estructura cristal·lina]] semblant a la de la [[calcita]]. En la dolomita, posicions alternes de [[Calci|Ca]] estan ocupades per [[Magnesi|Mg]], esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de {{overline|3}}2/m a {{overline|3}}.<ref name="grup"/>


El grup està compost per cinc espècies minerals: [[ankerita]], dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.
El grup està compost per cinc espècies minerals: [[ankerita]], dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.


== Varietats ==
== Varietats ==
* ''Brossita'', una varietat [[ferro|férrica]] de dolomita amb fins a un 10% de FeCO<sub>3</sub>. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, [[Província de Torí]], [[Itàlia]], d'on rep el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-788.html|consulta=22 juny 2014|títol=Brossite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Brossita'', una varietat [[ferro|férrica]] de dolomita amb fins a un 10% de FeCO₃. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, [[Província de Torí]], [[Itàlia]], d'on rep el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-788.html|consulta=22 juny 2014|títol=Brossite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Cobaltodolomita'', una varietat cobaltífera provinent de Pribram, [[República Txeca]], que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO<sub>3</sub>.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1105.html|consulta=22 juny 2014|títol=Cobaltoan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Cobaltodolomita'', una varietat cobaltífera provinent de Pribram, [[República Txeca]], que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO₃.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1105.html|consulta=22 juny 2014|títol=Cobaltoan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Conita'', també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-25609.html|consulta=22 juny 2014|títol=Mg-rich Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Conita'', també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO₃)₂.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-25609.html|consulta=22 juny 2014|títol=Mg-rich Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Dolomita fèrrica'', una varietat relativament comuna de dolomita que conté [[ferro]]. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-11125.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ferroan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Dolomita fèrrica'', una varietat relativament comuna de dolomita que conté [[ferro]]. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-11125.html|consulta=22 juny 2014|títol=Ferroan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Dolomita manganesífera'', una varietat que conté [[manganès]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30570.html|consulta=22 juny 2014|títol=Manganoan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* ''Dolomita manganesífera'', una varietat que conté [[manganès]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30570.html|consulta=22 juny 2014|títol=Manganoan Dolomite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
Línia 85: Línia 83:
[[Categoria:Minerals de magnesi]]
[[Categoria:Minerals de magnesi]]
[[Categoria:Minerals descoberts a la Regió d'Olomouc]]
[[Categoria:Minerals descoberts a la Regió d'Olomouc]]
[[Categoria:Minerals trobats a Catalunya]]

Revisió de 06:08, 24 set 2024

Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites».
Infotaula de mineralDolomita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaMg(CO₃)₂
EpònimDéodat Gratet de Dolomieu Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/A.03a Modifica el valor a Wikidata
Dana14.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3
Grup puntualtrigonal rhombohedral, 3
Colorblanc, gris, vermell, marronós
Maclesmacles de contacte simple
Exfoliacióperfecta en {1011}, exfoliació rombohedral
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanca
Gravetat específica2,84 a 2,86
Densitat5,7
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,679 a 1,681 nε = 1,500
Birefringènciaδ = 0.179–0.181
Fluorescènciapot tenir fluorescència blanca a rosa sota UV; triboluminescent
Solubilitatpoc soluble en HCl diluït
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi que pertany i dona nom al grup de la dolomita.[4] Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas-Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[5]

Característiques

[modifica]

La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i roques

[modifica]

És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.

La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dona lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:

CaMg(CO₃)₂ + 2H₂O + 2CO₂ ←→ 4CO₃H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO₃ + MgCO₃ + 2H₂O + 2CO₂

Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.

Usos

[modifica]

Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dona una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.

Grup de la dolomita

[modifica]
Article principal: Grup de la dolomita

Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[4]

El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.

Varietats

[modifica]
  • Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO₃. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[7]
  • Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO₃.[8]
  • Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO₃)₂.[9]
  • Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[10]
  • Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[11]
  • Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[12]
  • Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[13]
  • Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[14]
  • Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[15]
  • Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[16]
  • Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[17]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomita
  1. ↑ «Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  2. ↑ «Dolomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. ↑ «Dolomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 juny 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  5. ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  6. ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9
  7. ↑ «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  8. ↑ «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  9. ↑ «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  10. ↑ «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  11. ↑ «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  12. ↑ «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  13. ↑ «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  14. ↑ «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  15. ↑ «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  16. ↑ «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  17. ↑ «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolomita&oldid=34002586»