Casteddu/logudoresu

Casteddu/Cagliari

Nùmene ufitziale:	Casteddu/Cagliari
Istadu:	Itàlia
Regione:	Sardigna
Provìntzia:	Casteddu (CA)
Ladiore:	39°13′0″ Nord
Longhiore:	9°7′0″ Est
Artiore:	23 m. subra su mare
Tirada:	85,45 km²
Populatzione:	154.468 bividores 31/01/2015 1817,17 biv./km²
Apendìtzios:	Castedd'e susu, Stampaxi, Biddanoa, Marina
Comunes lacanantes:	Assèmini, Cabuterra, Cuartu Sant'Aleni, Cuartuciu, Ceraxus, Pauli, Sestu, Su Masu
Còdighe postale:	09100
Prefissu telefònicu:	070
Còdighe istat:	092009
Còdighe catastale:	B354
Bividores:	-"Casteddajos" (Limba Sarda Comuna) -"Casteddajus" (Sardu Campidanesu) -"Cagliaritani" (Italianu)
Patronu: - Santu - Die	Santu Sadurru 30 Santugaine
Giassu web:	Giassu Istitutzionale

Casteddu de Càlaris (In italianu : Cagliari e in ispagnolu e cadelànu: Càller) est su cabulogu e sa tzitade pius manna de sa Sardigna. Inoghe s'agatant su Cussìziu, sa Zunta Regionale, e sos corpos pius importantes de s'Istadu (Corte d'Apellu, Cumandu Militare, Cumandu Rezone Carabineris, etc.).

Bivent oe in Casteddu a ziru de 170.000 Sardos (Casteddajos) e istrànzos, ma bi trabagliant o bi benint onzi die casi su dòpiu.

Istòria

Casteddu est una de sas tzitade pius antigas de sa Sardigna, e paret chi l'ant fundada sos Fenìtzios a ziru de su séculu VIII a.C., in s'oru de s'istáinu de Santa Illa. Su nòmene Fenìtziu fit "Caralý", nòmene plurale pro ite ca giai dae tando fit formada de unas cantas biddas.

Sos Romanos, arribados in su 238 a.C., l'ant fata sea de provìntzia e amanniada, fattende·la crèschere a ziru de sa Piatza de su Cramu fintzas a Santu Sadurru: a foras de sa parte bìvida fint sos campusantos de Tuvixeddu (iare cartaginesu) e Bonàiri. In su sèculu II ap.C. l'ant fata colònia. In edade cristiana at tentu unu pìscamu. In edade romana puru su nòmene fit plurale: Carales. Sos bividores depiant èssere unos 30.000.

Mancari a serru, Casteddu (Carales) at sighidu a bìvere a suta de Vàndalos e Gregos (Bizantinos), sende sèmpere sa sea de su guvernadore provintziale. In su 711 peroe parit chi sos Arabos l'ant iscontzada e abruscada, e tando sos bividores ant lassadu sa tzitade romana andende in sa pius parte antiga e sigura, in s'oru de s'istàinu. Infatis no s'intendet pius de Carales, ma de Santa Ìgia (Santa Gilla, Santa Illa, it. Santa Cecilia).

In edade Giuigale Santa Illa fit sa capitale de su Giuigadu (Regnu) de Càlari: su nòmene de sa tzitade antiga si fit salvadu in su de su logu. Santa Illa teniat unos 15.000 bividores, una tzinta de muros e una cheja cadirale: sos rastos si podiant bìdere galu in su '800 inue oe est sa Tzentrale Elètrica.

In su 1216 sa Giuighissa Beneitta (Benedetta) de Lacon aiat permitìdu a unos cantos Pisanos de fraigare unu casteddu inue oe est su bighinadu de Casteddu de susu. Idea mala, ca in sas gherras intra de Pisa e Gènua su Giuigadu si diat èssere alliadu a sa segunda: in su 1258 sos Pisanos e sos àteros Giuigados sardos alliados issoro iscontzant Santa Illa e nche isparghent su sale. Sos bividores lassant sas ruinas, unos cantos andende a Domunoas e Bidd'e Crèsia, àteros a fundare Biddanoa, s'apendìtziu de Casteddu chi totu connoschimus.

Su casteddu si nàrat "Castellu de Castro de Callari", e de custu est bènidu su nòmene sardu de sa tzitade: Casteddu. Sos Sardos no podiant bìvere in su Casteddu, ma petzi in sos apendìtzios (Stampaxi, Biddanoa, Marina), e si calchi Sardu fit agatadu a intru de sos muros a portas serradas (est a nàrrere a su note), fit acumpanzadu a foras, cun una ispinta de sa Turre de Santu Francau (o de calchi àtera).

In su 1324 sos Catalanos ant cunchistadu sa Sardigna pisana, fundende una tzitade in su monte de Bonàiri (est a narrere "àire bona"), ma passende giae in su 1325 in Casteddu, boghende sos Pisanos e intrende·bi bividores Catalanos petzi. In sas gherras intra de Aragone e Arbaree, Casteddu l'ant assitiada sos Arbaresos prus bortas, ma no l'ant mai leàda.

De su 1410 Casteddu, chi sos Catalanos nàrant "Càller" est sa capitale de unu regnu unidu, su "Regnum Sardiniae et Corsicae" (Rennu de Sardinna e Corsica). Su ree est su de Aragone, apresentadu de unu bisurree o de unu guvernadore. In pius inoghe s'acorrat su Parlamentu (sos Istamentos). Tando bi depìant esser unos 10.000 abitantes.

Fintzas a sa gherra tzivile de su 1700-1714 sa Sardigna est abarrada asuta de s'Aragone a innantes e de sa Ispanna apustis, cun pagu noas ma importantes: s'Universidade (1626), sa Cadirale (pisana, ma torrada a fare in stile barrocu), sa Festa de Sant' Efis, etz.

Leada de sos Austrìacos in su 1708 e torrada a cunchistare dae sos Ispannolos in su 1717, est assinnada cun totu sa Sardigna a su Duca de Savoia in su 1720. Su primu guvernadore est istadu su barone de Saint-Rémy (su de su Bastione).

Semper abarrada cun sas Savoias, oe est su capulogu de sa Regione Autònoma de sa Sardigna de sa Repùbrica Italiana.