Cantante

Unu cantante o cantadore est una persone chi interpretat sa parte vocale de unu petzu musicale; custa denominatzione s'àplicat mescamente a sos solistas de òpera e a sos cantadores pop.

Sos cantantes clàssicos depent dominare una sèrie de tècnicas, bidu chi su sonu de sa boghe sua, normalmente, arribat a s'auditòriu sena impreu de micròfonu, amplificadore, ne amplificadore; cosa chi non si at in su casu de sos cantadores pop. A sas òperas lìricas sos cantantes non depent èssere petzi bonos mùsicos, e dominare s'arte de su càntigu, ma depent fintzas èssere bonos atores.

Sas boghes

Si podet nàrrere chi sas boghes umanas sunt inclassificables de forma rigorosa. In primu logu si podet nàrrere chi perunu cantende podet frunire totu sos personàgios chi esistint, cun unu mìnimu de solvèntzia: si faghet netzessària un'ispetzializatzione.

Sa prima classificatzione chi si faghet est in boghes de òmine e de fèmina, mancari custu no est gasi simpre, dae chi sos registros prus bassos de fèmina e sos prus agudos de òmine a s'ispissu si podent cuncambiare.

Sas boghes de fèmina si classìficant a fitianu in tres grupos mannos: sa boghe prus aguda: sopranu, una boghe mesa: sa mesusopranu e una prus grave: contrartu. Sas boghes de òmine si classìficant in sustàntzia, de prus agudu in prus grave, in: tenore, barìtonu e bassu. A banda, su contratenore, chi sègudat unu registru in parte assimigende a su de una contraltu: sa boghe de un'òmine chi intentat imitare sas boghes de sos antigos castrati e tenet unu registru assimigiante a su de sos contraltos. In generale, in prus, intro de cada registru si costumant a fàghere partziduras segundu s'echilìbriu intre graves e agudos de cada boghe particulare (pro esempru: sopranu lìrica, sopranu dramàtica, etz.).

Sas boghes prus ammiradas dae su pùblicu sunt sas agudas: sa sopranu, e su tenore, agiomai arribende a s'idolatria. Pro su pùblicu si bidet comente unu miràculu su fatu de emìtere notas agudas, foras de sa portada de su restu de sos umanos. Custas notas encisen a sa majoria de sos apassionados, mancari sos cumpresos in sa matèria non semper lu valorant de custa manera.

Evolutzione de sas boghes

Sa classificatzione mentovada dae sos tipos diferentes de boghes non nos depet fàghere pensare chi unu cantante non potzat segudare prus de unu tipu. Calicunos, non medas, tenent boghes cun medas possibilidades: Maria Callas cantaiat comente a sopranu lìrica, lèbia e sopranu dramàtica, carchi bia galu comente a mesusopranu. Dietrich Fischer-Dieskau at cantadu durante sa carriera sua comente a barìtonu lìricu, dramàticu e, carchi bia, comente a bassu.

Dae un'àtera banda una matessi boghe vanu isvilupende e podet incumintzare diferentes tipos de boghes, a sa gioventude, maturidade e in sa betzesa. Mancari in carchi casu (pro esempru, Alfredo Kraus at cantadu semper comente a tenore lìricu) isvilupat pagu meda, e de àteros meda. Pro règula generale sa boghe, cun s'edade, isvilupat conca a sos pabiros prus dramàticos, e cun una tessitura prus grave. In su casu de Plácido Domingo at comintzadu a cantare comente a barìtonu, ma pro pagu tempus, fortzis pro una faddina de sos professores suos de càntigu. Est su matessi casu de Carlo Bergonzi. Kirsten Flagstad at comintzadu cantende partiduras de su totu lìricas (Margerite a Faust) in antis de si fàghere famosa in totu su mundu comente sa sopranu mègius wagneriana de su tempus suo (Isolde, Brünnhilde, etz, e a ùrtimu, puru Fricka, una partidura pro messusopranu). Montserrat Caballé, in sos primos annos, fiat una lìrica puru, e at isvilupadu in manera dramàtica; a primu at cantadu Liù de Turandot, a sa maturidade at fatu sa protagonista de s'òpera e a Donna Leonora de Sa forza de su destino, fintzas Gioconda.

Discografia seletzionada

Coloratura, manuale sonoro de las voces de s'ópera (Universale Music Spain, Madrid).

Bidais puru

Boghe (polifonia)
Gènere musicale
Coro