Edade antiga

Artìculu in LSC

S'Isfinge cun a palas sa piràmide de Chèope, in Egitu

Istòria universale
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente

S'edade antiga est unu perìodu traditzionale, meda impitadu in sa periodizatzione de s'istòria umana, definidu dae s'artziada e de s'isvilupu de is primas tzivilizatziones chi ant tentu iscriidura, naradas pro custu tziviltades antigas. Traditzionalmente est istadu su perìodu de inghitzu de s'istòria propiamente narada, comintzada cun s'imbentu de s'iscriidura, pretzèdida de sa preistòria. Segundu unos cantos ischemas de classificatzione esistet una tapa narada protoistòria, intre sa preistòria e s'edade antiga, definida dae s'artziada de is primas tzivilitades chentza de iscriidura.

Durante s'edade antiga fiant nàschidas e si fiant isvilupadas chentos de tziviltades de importu manni in totu is continentis, medas de chi aiant ingenneradu produtos, istitutziones, connoschèntzias e balore chi galu oe in die s'agatant presentes in s'atualidade, dae sos Sumeros ( su de 4 millèniu a.C.) e s'Antigu Egitu, passende pro is tziviltades vèdicas in Ìndia, sa Tzina Antiga, is Gregos e Romanos, s'impèriu achemènide in Pèrsia, s'impèriu Khmer in Indotzina e medas àteros.

In su cursu de s'Edade Antiga fiant pesadas tzitades e fiat abiadu su protzessu de urbanizatzione, s'Istadu, su deretu e sa lege, comente fintzas religiones mannas comente su buddismu e su giudeu-cristianèsimu.