Vejatz lo contengut

Besòs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Besòs
Vista del riu a Sant Adrià de Besòs
Vista del riu a Sant Adrià de Besòs
Carte
Caracteristicas
Longor 17,7 km
Bacin 1,039,0 km2
Debit mejan 4,33 m3⋅s-1
Regim Mediterranèu
Riu
Font Confluéncia del Mogent e del Congost
Embocadura entre Sant Adrià de Besòs e Barcelone
 · Altitud 0 m
S'escampa dins la Mediterranèa
Geografia
Païses traversats Bandièra d'Espanha Espanha
Regions traversadas  Catalonha
Vilas principalas Parets del Vallès, Montcada e Reixac, Sant Todon de Gramenet, Barcelona e Sant Adrià de Besòs.

Lo Besòs es un riu catalan, amb un cors de 17,7 km, que nais dins la comarca del Valés Oriental de l'union dels rius Mogent e Congost e desboca dins la Mediterranèa en a Sant Adrià de Besòs.

Son bacin conten las comunas de Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, las Franquesas del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló e Mollet del Vallès, mas, subretit, passa per Parets del Vallès, Montcada e Reixac, Sant Todon de Gramenet, Barcelona e Sant Adrià de Besòs. Lo debit del Besòs es tipic de la Mediterranèa, fòrça irregular pendent l'annada.

Lo riu Besòs a cinc afluents principals:

  • Lo Mogent[1]
    • Riera de Vallforners
    • Riera de Vilamajor
  • Lo Congost[3]
    • Riera de Turbina[4]
  • Lo Tenes.[5]
    • Lo Rossinyol[6]
  • La riera de Caldes
  • Lo Ripoll[7]
    • Torrent de Colobrers
    • Ritz Torçut
    • Ritz Shut

Quitament se jamai foguèt navegable, representava una via de comunicacion entre la còsta catalana e l'interior. Sas aigas s'utilizèron per l’asagatge ortalenc de Barcelona; es per aquò que, al sègle X, se bastiguèt lo Rec Comtal, valat bastit a partir de Montcada i Reixac e que pendent l'Edat Mejana arribava a l'interior de la vila de Barcelona. A causa de son passatge per una zòna de poblament dens e industrializada, pendent los ans 70 e 80 del sègle XX foguèt tristament celèbre per èsser lo riu mai poluit d'Euròpa. Dmpuèi la mitat de la decènnia de 1990 foguèt netejat, e sa aigas, descontaminadas. En aprofechant de las òbras urbanisticas realizadas pel Forum Universal de las Culturas, en 2004 se realizèt lo Pargue Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs.

  1. «riera de Mogent», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  2. «Vallserena», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  3. «el Congost», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  4. «riera de Corró», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  5. «riera de Tenes», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  6. «el Rossinyol», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  7. «el Ripoll», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.