Vejatz lo contengut

Plomb

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
82
talliplombbismut
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sn

Pb

Uuq
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro plomb, Pb, 82
Tièra quimica metal paure
Grop, Periòde, Blòc 14, 6, p
Aparéncia blanc gris
Massa atomica 207.2(1) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 18, 4
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 11.34 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 10.66 g/cm³
Punt de fusion 600.61 K
(327.46 °C, 621.43 °F)
Punt d'ebullicion 2022 K
(1749 °C, 3180 °F)
Calor de fusion 4.77 kJ/mol
Calor de vaporizacion 179.5 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 26.650 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 978 1088 1229 1412 1660 2027
Proprietats atomicas
Estructura cristallina cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion 4, 2
(oxid amfotèr)
Electronegativitat 2.33 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 715.6 kJ/mol
2nd : 1450.5 kJ/mol
3en : 3081.5 kJ/mol
Rai atomic 180 pm
Rai atomic calculat 154 pm
Rai covalent 147 pm
Rai de Van der Waals 202 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme diamagnetic
Resistivitat electrica (20 °C) 208 nΩ·m
Conductivitat termica (300 K) 35.3 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 28.9 µm/(m·K)
Velocitat del son (a temperatura ambienta) (annealed)
1190 m/s
Modul de Young 16 GPa
Shear modulus 5.6 GPa
Modul de Bulk 46 GPa
Coeficient de Poisson 0.44
Duretat de Mohs 1.5
Duretat de Brinell 38.3 MPa
Numèro CAS 7439-92-1
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') plomb
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
204Pb 1.4% >1.4 E17 y Alpha 2.186 200Hg
205Pb syn 1.53 E7 y Epsilon 0.051 205Tl
206Pb 24.1% Pb es estable amb 124 neutrons
207Pb 22.1% Pb es estable amb 125 neutrons
208Pb 52.4% Pb es estable amb 126 neutrons
210Pb trace 22.3 y Alpha 3.792 206Hg
Beta 0.064 210Bi

Lo plomb es un element quimic de simbòl Pb e de numèro atomic 82. Es un metal malleable gris blavenc, que ven blanc lentament en s'oxidar. Se considera actualament qu'es un element toxic, mutagèn e reprotoxic, sens cap de valor coneguda d'oligoelement. Lo plomb foguèt classificat coma potencialament cancerigèn tre 1980, dins lo grop 2B pel CIRC10 e puèi coma probablament cancerigèn per l'òme e l'animal en 2004. Dos dels sals de plomb, lo cromat de plomb e l'arseniat de plomb, son considerats coma carcinogèns pel CIRC.