Pagine neouve
Câa
24 avo 2024
- 17:1617:16, 24 avo 2024 Regn de Sardegna (storia | modifega) [950 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "thumb|upright|Stemma duperà in del periud aragones. El '''Regno de Sardegna''' l’è stad ün stat de l’Europa meridiunal che l’è esistida tra ul 1297 e ul 1861, quand l’ha cambiad furmalment el sò nomm in Regn d'Italia.")
- 17:0317:03, 24 avo 2024 Industria de la Lombardia pre-unificaziun (storia | modifega) [879 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "Per l’'''industria de la Lombardia pre-unificaziun''' intendem i carateristich e el svilupp del industria en i pruvincie de la Lombardia de la sò fundaziun a l’Unificaziun del Italia. L’industria de la Lombardia l’è nassuda e la s’è svilupada dal principi del 19° secolo per iniziativa privada, a diferenza de quel che l’è sucedü in olter post indue l’industria l’è stada incoraggiada da tant guverni cün l’intervento diretto o tant urden statai...")
- 14:3714:37, 24 avo 2024 Ducad de Mantoa (storia | modifega) [997 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "El '''Ducaa de Mantua''' l’era ün stat italiano prima de l'unificaziün. Continuaziun del marchesà de Mantua, l’è esistì dal 1530 al 1708. In del 2 april del 1707 i imperiai g'han ciapà el pussess del ducaa che dopu l’è passà di Gunsàga, che l'han tegnuu fin de la sò costituziun, ai Asburgo d’Austria, anca luur titular del ducà. de Milan cun la qual l’era en continuità territurial. Categoria:Stat italian preunitari Categor...") creada in origin come "Ducaa de Mantua"
20 avo 2024
- 06:3606:36, 20 avo 2024 Biblioteca Medicea Laurenziana (storia | modifega) [738 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "197px|drita La '''Biblioteca Laurenziana''', inanz ciamada '''Libreria Laurenziana''', l’é vunna dei principai collezion de manuscrits dol mónd, e pò anc un important comples arqitetonic de Firenz, projetat de Michelangelo Buonarroti intra ‘l 1519 e ‘l 1534. Averta a ‘l utilizazion publica ("publicae utilitati") del Granduca de Toscana Cosimo I, dal 11 giugn 1571 g’ha mettü a...")
19 avo 2024
- 10:1410:14, 19 avo 2024 Sumia (storia | modifega) [1 383 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|''Sumia denanz a un ischelter'' del [[Gabriel von Max (1840-1915). ]] I '''sumie''' (o '''scimbie''') inn di mamifer de l’orden di primat che sgeneralment viven in sui arvor, gh’hann una ghigna senza pil e inn caratarizad de un zervell assee desvilupad e de di brazz longh che fenissen con di did. Ancaben che la sò somejanza con l’hom l’haiva semper impr...")
18 avo 2024
- 18:5418:54, 18 avo 2024 Nazlı Tolga (storia | modifega) [1 052 bait] Massimofrattelo (ciciarada | contribuzzion) (Creada cont el tradù la pagina "Nazlı Tolga") etichete: [di vos] [[1]]
17 avo 2024
- 20:0120:01, 17 avo 2024 Pataria (storia | modifega) [1 630 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} La '''pataria''' a l'è stada un moviment storegh dent de la Gesa ambrosiana in l'età de Mez che 'l criticava la simonia, la tropa scioraria del cler e de l'arcivescov de Milan e 'l matrimoni di pret. Sostegniven anca, in d'una manera un poo donatista, che i sacrament di pret corrot fussen minga valid. L'è nassuda intorna ai prim agn del secol XI, con l'elezzion del Guido de Velaa, vist che dopo l'Aribert de Intimian anc...")
- 16:3516:35, 17 avo 2024 Gesa de l'Assonta (Cislian) (storia | modifega) [1 669 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} miniatura|La gesa La '''Gesa de l'Assonta''' a l'è la parochiala de Bestazz, frazzion de Cislian, in cità metropolitana e arcidiocesi de Milan.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/13807/Chiesa+di+Santa+Maria+Assunta|titolo=Beni architettonici Cisliano (MI) {{!}} Chiesa di Santa Maria...") eticheta: Editor Visual
- 10:4310:43, 17 avo 2024 Veritaa (storia | modifega) [2 211 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{Lista1000}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|270px|''Veritas'' del [[Walter Seymour Allward]] La '''veritaa''' l’è la proprietaa del vesser in acordi cont i facc concret e la realtaa.<ref name = Merriam-Webster-def>Merriam-Webster's Online Dictionary, [http://m-w.com/dictionary/truth truth] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091229155658/http://m-w.com/dictionary/truth |date=2009-12-29 }}, 2005</ref> De solet,...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
16 avo 2024
- 20:3720:37, 16 avo 2024 Carnet de Passages en Douane (storia | modifega) [795 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|In di Paes in naranz a l'è obligatori havégh el Carnet, in quei in sgiald l'è domà consiliad El '''Carnet de Passages en Douane''' (''Carnè de Passagg in Dovana'' in frances) a l'è un ducument dovaner che ghe voeul per menà un veicol a motor in vari Paes, a l'è gestid de la Federazzion Internazzionala de l'Automobel. A l'è in bona sostanza una garanzia per la dovana del Paes indova che se men...")
- 08:3408:34, 16 avo 2024 Mür de Lecch (storia | modifega) [773 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "197px|miniatura|drita|Fortega triangulare del paesin de urigin [[Viscont (familia)|Viscont.]] I '''mür de Lecch''' l'eran una mür perimetral cunt un plan triangular inusual per difender el paesin de Lecch en Lombardia. Sun stà costruì insema al castel, a partir del 1336 de Azzon Viscont, signur de Milan, che g'ha conquistà el territori de Lecch dopu la sò distruziun in del 1296 da sò pàgrand Matee I Vis...")
15 avo 2024
- 12:1912:19, 15 avo 2024 Bona Sforza (storia | modifega) [3 418 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|''L’inveleniment de la resgina Bona'' del [[Jan Matejko]] La '''Bona Sforza''' (2 de fevrer del 1494 – 19 de november del 1557) l’è staita resgina de Polonia e granduchessa de Lituania a partì del 1518 e a rivà al 1548, delzadess l’era la segonda mojer del rè Sigismond el Vegg de Polonia. De sora maross, l’è staita...") eticheta: Editor Visual
14 avo 2024
- 20:2720:27, 14 avo 2024 Gesa di Sant Gervas e Protas (Bormi) (storia | modifega) [515 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La gesa La '''Gesa di Sant Gervas e Protas''' a l'è la parochial de Bormi, in provincia de Sondri e diocesi de Com: l'è una gesa romanega del XVII secol, in su 'na sed che gh'era sgiamò del 800. == Riferiment == *[https://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/SO010-00013/ LombardiaBeniCulturali] == Alter proget == {{Interproget}}")
13 avo 2024
- 21:1721:17, 13 avo 2024 Gesa de San Bernardin (storia | modifega) [248 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{Desambiguazzion}} *Gesa de San Bernardin (Biaa) a Biaa *Gesa de San Bernardin a Lai *Gesa de San Bernardin di Mort a Milan *Gesa de San Bernardin di Monegh a Milan")
- 11:2611:26, 13 avo 2024 Bona Savoja (storia | modifega) [3 442 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|Litrat de la Bona ind la [[Pinacoteca del Castell Sforzesch|Pinacotega del Castell Sforzesch]] La '''Bona Savoja''' (10 de vost del 1449 – 23 de november del 1503) l’è staita duchessa de Milan per via del sò mariozz cont el Galeazz Maria Sforza. Adree al mazzament de l’hom l’è vegnuda ancasì resgenta de Milan (1476...") eticheta: Editor Visual
12 avo 2024
- 14:3914:39, 12 avo 2024 Bianca Maria Sforza (storia | modifega) [3 733 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|''La bella prenzipessa'', presont litrat de la Bianca Maria tributad al [[Leonardo da Vinci]] La '''Bianca Maria Sforza''' (5 de avril del 1472 – 31 de desember del 1510) l’è staita resgina di Todesch e imperadora de l’Imperi Roman Sagrad apœus al mariozz cont el Massemilian I d’Asborgh. A l’era la tosa del Galeazz Ma...") eticheta: Editor Visual
11 avo 2024
- 12:0112:01, 11 avo 2024 Fedarigh II Gonzaga (storia | modifega) [4 802 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}} thumb|alt=|300px|Litrat del Fedarigh Gonzaga del [[Tizzian]] '''Fedarigh II Gonzaga''' (17 de masg del 1500 – 28 de vost del 1540) l’è stait el prim duca de Mantua. L’ha governad a l’inizzi nomà coma marches a partì del 1519, e pœu coma duca infina a la sò mort. L’è stait ancasì el marchesad del Monferrad|marches del Monf...")
10 avo 2024
- 17:2317:23, 10 avo 2024 Sgiœugh (storia | modifega) [1 636 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}}{{Lista1000}} thumb|alt=|300px|Una fomna adree a sgiugà a scondirœula cont un bagaj El '''sgiœugh''' l’è un’ativitaa fisega o mental che la gh’ha coma fin prenzipal el divertiment o l’intrategniment de quii che le met in opra.<ref>[https://www.enciclopedia.cat/esportpedia/joc Granz Enziclopedia Catalana]</ref> L’è un eserzizzi de intrategniment o de recreazzion, sota...")
- 13:3113:31, 10 avo 2024 Sant (storia | modifega) [5 336 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|Santa [[Brigida de Svezzia depencia cont un’aureola]] Ind el cristianesim, un '''sant''' l’è una persona che l’insubiss un volt nivell de sagralitaa e che l’è donca considerada assee arenta a Dia. Tamen, l’usasg del termen “sant” el muda a segonda del contest e de la denomenazzion. Ind la catolicesim|Gesa cat...")
- 10:3210:32, 10 avo 2024 Cà Gonzaga (storia | modifega) [3 251 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}} thumb|alt=|Stemma di Gonzaga al [[Palazz San Severin de Mantua]] '''Cà Gonzaga''' l’è una fameja prenzipesca lombarda che l’ha regnad sora Mantua a partì del 1328 e a rivà al 1708. Hann ancasì regnad sora el Monferrad in Piemont e Nevers in Franza, inscì coma sora olter feud in per tuta l’Europa. La fameja l’includ un sant, dodes cardenai e...")
- 00:2500:25, 10 avo 2024 Citadella viscontea (storia | modifega) [936 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La citadella La '''citadella viscontea''' a l'è una banda fortifegada al temp di Vescont a Berghem, che l'ha perdud la soa importanza defensiva con la Republega de Venezzia e l'è stada trasformada un frach de voeulte in la storia: del secol XX a l'è verta al publegh e gh'è dent el Civegh musee archeologegh de Berghem e 'l musee civegh de scenze naturai Enrico Caffi. In su la torr d...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
- 00:2000:20, 10 avo 2024 Rosari (storia | modifega) [930 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Un rosari El '''rosari''' (del latin ''rosārium'', o ben ''roser'') a l'è un'orazzion de la Gesa latina che l'è fada despess in su 'na corona con di preje che la ciapa l'istess nom. Al dì d'incoeu a l'è fada su de vint misteri, quindes tradizzionai e cinch pussee noeuv mitud del Giovann Paol II, e se oren l'Ave Maria e 'l Pader Noster, ma anca el Gloria al Pader, el simbol di Apostoi...")
9 avo 2024
- 18:2218:22, 9 avo 2024 Cà Esta (storia | modifega) [1 116 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|El darer stema de Cà Esta '''Cà Esta''' l’è staita una dinastia de orisgen lombarda che i sò member hann regnad sora di territori europee – soratut lombard e todesch – per zentenere de agn. El ram pussee vegg de la fameja – mò cognossud coma Cà Guelfa – el toveva denter i duca de Bavaria. Quii del ram pussee sgioven – cognossud nomà coma Cà Esta – inn stait...")
8 avo 2024
- 21:1921:19, 8 avo 2024 Dolor (storia | modifega) [1 454 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|upright|alt=|250px|''El dolor de la [[Valentina Vesconta|Valentina de Milan per la mort del marid, el duca de Orléans'', del Fleury-François Richard]] El '''dolor''' (o '''patiment''', soratut se fisegh) l’è un’esperienza sensorial o emotiva despiasevela,<ref name=ChupsJussieu20020201>{{Cite web|langueage=fr-FR|autho...")
- 16:0016:00, 8 avo 2024 Dialet fiuman (storia | modifega) [866 bait] Sčet de berghem (ciciarada | contribuzzion) (Ol dialett fiüman) etichete: Editor Visual Edit Check (citazioni) attivato creada in origin come "Dialett fiüman"
- 13:1813:18, 8 avo 2024 La Zena Darera (storia | modifega) [1 318 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{Sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|400px|''La Zena Darera'' '''''La Zena Darera''''' (ciamada ancasì el '''''Zenagol''''') l’è una picciura a mur del Leonardo da Vinci, comissionada del Lodovigh Sforza, duca de Milan, e guarnada al di de incœu ind la Gesa di Grazzie a Milan. El depenc el figura una scena de la vita del Signor, indova lu chì el...")
- 11:0311:03, 8 avo 2024 Fomna con l’armelin (storia | modifega) [3 017 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|''Fomna con l’armelin'' La '''''Fomna con l’armelin''''' l’è un litrat depenc de l’artista renassimental Leonardo da Vinci. La data de creazzion l’è intoren al 1489–1491, e l’œuvra l’è a œuli in su una tavola de legn de nos. La modella de la picciura l’è la sciora Zezzilia Gallerana, vuna di sgimache del Lodovigh Sfor...")
- 00:0100:01, 8 avo 2024 Palazzi Argentina (storia | modifega) [491 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Palazz '''Palazzi Argentina''' a l'è un palazzi de Milan, in sul stradon de Loret: a l'è stad fad su del 1947 al 1949 in stil modern in su proget del Piero Bottoni e del Guglielmo Ulrich. == Riferiment == *[https://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/3m080-00078/ LombardiaBeniCulturali] == Alter proget == {{Interproget}}")
7 avo 2024
- 21:1821:18, 7 avo 2024 Rotonda de San Tomè (storia | modifega) [555 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La rotonda La '''Rotonda de San Tomè''' a l'è una veggia gesa romanega de San Bartolamee in provincia de Berghem, ben cognossuda per la soa pianta a sercc, la gh'ha origin del secol XII. La dipend a nivell canonegh de la parochia de San Bartolamee. == Bibliografia == *Bortolo Belotti. Storia di Bergamo e dei bergamaschi. Bergamo, Bolis, 1959. == Alter proget == {{Interproget}}")
- 21:0821:08, 7 avo 2024 Ghielm Gonzaga (storia | modifega) [653 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} thumb|Litrat del Gonzaga El '''Ghielm Gonzaga''' (Mantoa, 24 de avril 1538 - Goit, 14 de avost 1587) a l'è stad un nobel lombard, terz duca de Mantoa e del Monferrad. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/guglielmo-gonzaga-duca-di-mantova-e-del-monferrato_(Dizionario-Biografico)/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Gonzaga, Ghielm}}")
6 avo 2024
- 19:5119:51, 6 avo 2024 Parch Agricol del Sud Milan (storia | modifega) [928 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Mapa del parch El '''Parch Agricol del Sud Milan''' a l'è 'n area natural protesgiuda de la Lombardia, fad su con lesg regional del 1990 e gestid de la provincia de Milan, che adess l'è cità metropolitana. Se troeuva dent vari paesagg de la pianura padana e l'è bagnada de l'Ada e del Lamber, ma anca de la Vetabia, del Lambret (Milan), del Tesinell (canal), de...")
- 19:4519:45, 6 avo 2024 Orelogg planetari Fanzagh (storia | modifega) [453 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} L''''Orelogg planetari Fanzagh''' a l'è 'n orelogg che 'l se troeuva in su la torr del Palazz Comunal (Cluson) de Cluson: l'è stad fad su del Peder Fanzagh del 1583. == Riferiment == *[https://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/1A060-00060/ LombardiaBeniCulturali] == Alter proget == {{Interproget}} {{Cluson}}")
- 10:4010:40, 6 avo 2024 Mesizzia (storia | modifega) [1 391 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|''The winning Hand'' de l’[[Edward Portielje]] La '''mesizzia''' l’è una sorta de relazzion afetiva che la gh’ha nò de carataristeghe romanteghe o sessuai. Ind un sens pussee slargad, a l’è una relazzion umana che la preved de cognosses e voléss ben. Sota quell aspet chì, es podariss dì che la relazzion intra i fiœui e i sò sgent, intra fra...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
5 avo 2024
- 21:3221:32, 5 avo 2024 Giovann Antoni Amadee (storia | modifega) [1 142 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|L'Amadee in sul [[Dom de Milan]] El '''Giovann Antoni Amadee''' (Pavia, 1447 - Milan, 28 avost 1522) a l'è stad un scultor, ingegner e architet lombard. Propi ativ in Lombardia, l'è regordad soratut per el so lavorà per el Dom de Milan: l'ha lavorad anca a la Catedral de Lugan, al Pont de Ganda, el palazz Carminali Bottigella, el palazz Bottigella, la Gesa di Spos, l...")
- 21:1721:17, 5 avo 2024 Via Regina (storia | modifega) [448 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} La '''via Regina''' a l'era un'antiga strada romana fada su de du toch che conligaven Cremona a Mediolanum e poeu Mediolanum a Ciavena, a passà per Com. La tocava anca vari fium e canai, tant 'me el Pò, l'Ada e 'l Port roman de Milan. == Bibliografia == *AA. VV, L'antica via regina, Raccolta di studi della società archeologica comense, Como 1995.")
- 12:3712:37, 5 avo 2024 Raiva (storia | modifega) [3 096 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|La fota de l’Atama La '''raiva''' (o '''fota''', '''ira''' o anca '''rabia''') l’è un’emozzion intensa che la comporta una responsa s’gigotada e fancissa a una provocazzion, tort o menascia.<ref>{{cite book |title=Psychiatric Mental Health Nursing |url=https://archive.org/details/psychiatricmenta0000vide_m6b0 |url-access=registration |edition=3rd |last=Videbeck |...")
4 avo 2024
- 10:5810:58, 4 avo 2024 Magh (storia | modifega) [958 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} 300px|thumb|alt=|Un magh Un '''magh''' (o, pussee impropriament, '''strolegh''') l’è una persona che la se dedega a l’istudi e a la pratega de la magia.<ref name="Trek">[https://www.treccani.it/vocabolario/mago/ Treccani]</ref> Un magh l’è considerad pussee positivament de un istrion, ch’es reten che el prateghi la magia nigra. Ind el lenguasg de tucc i dì un magh l’è anca vun che l...")
- 09:0809:08, 4 avo 2024 Bach (desambiguazzion) (storia | modifega) [168 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{desambiguazzion}} * '''Bach''', el dia roman del vin; * '''Bach (Austria)''', un sit in Austria.")
3 avo 2024
- 18:1618:16, 3 avo 2024 Resorsgiment (storia | modifega) [1 676 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "miniatura|upright=1.0|Logo per el 150° anniversario de l'unificazion de l'Italia. El '''Resorsgiment'''<ref>El termin “risorgimento” al principi del XIX secul g’haveva l’ünich significà religius de “resurreziun”. Da una part de la storiografia del XIX secul (Giuseppe Mazzini, Niccolò Tommaseo), donca, el cunquist del unità naziunal italiana l’è stà vist cuma un fenomen politic impregnà de un aspett sac...")
- 12:0012:00, 3 avo 2024 Isabella d’Aragona (storia | modifega) [2 171 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|Litrat de l’Isabella d’Aragona L’'''Isabella d’Aragona''' (2 de occiover del 1470 – 11 de fevrer del 1524)<ref name="Trek">[https://www.treccani.it/enciclopedia/isabella-d-aragona-duchessa-di-milano_%28Dizionario-Biografico%29/ Treccani]</ref> la fu duchessa de Milan grazzia al sò mariozz cont el Gioann Galeazz Sfor...") eticheta: Editor Visual
- 11:5011:50, 3 avo 2024 Castità (storia | modifega) [691 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} Per '''castità''' se intenden do robe compagne ligade a la sfera de la sessualità. In sens strecc, la castità a l'è la scerna de fà minga sess o, pussee in general, de schivà ogni at ligad a la genitalità, menter in sens largh se intend schivà quei at sessuai che inn considerad imoral de la religion, de l'etega o de la società, per esempi el sess foeura del matrimoni o quell che l'è minga bon de fà fioeui. == Riferiment == *[h...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
- 11:4111:41, 3 avo 2024 Luciano Ligabue (storia | modifega) [542 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Ligabue El '''Luciano Ligabue''' (Corresg, 13 de marz 1960) a l'è un cantautor, regista e scritor italian, retegnud in tra i artista contemporani pussee de sucess in Italia. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/luciano-ligabue/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ligabue, Luciano}}")
- 11:2711:27, 3 avo 2024 Baliagg de Locarn (storia | modifega) [579 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''Baliagg de Locarn''' a l'era una dependenza de la Veggia Confederazzion, vegnud part de la Svizzera del 1512 con la ciapada de la Piev de Locarn in la guerra de la Liga de Cambrai e trasformada in del canton de Lugan del 1798 con l'invasion napoleonega desgià che i giacobit vedeven in del baliagg, istituzzion guidada de 'n baliv todesch e de 'n Magnifegh Consili de 21 member locai, 'n istituzzion contra la democrazzia. == R...")
2 avo 2024
- 13:0313:03, 2 avo 2024 Collegiada de San Steven (Vimercaa) (storia | modifega) [469 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La gesa La '''collegiada de San Steven''' a l'è un'antiga gesa de Vimercaa: fada su intorna al secol XIII, gh'haveva sed l'antiga piev de Vimercaa de l'arcidiocesi de Milan. == Riferiment == *[https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/15511/ BeWeB] == Alter proget == {{Interproget}}")
- 12:4912:49, 2 avo 2024 Patera de Parabiaa (storia | modifega) [736 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La patera La '''Patera de Parabiaa''' a l'è un piat ritual d'arsgent che l'è del secol IV: l'è stada trovada del 1907 a Parabiaa, in di scav per fà su la Villa Gajo, e incoeu l'è tegnuda al Civegh musee archeologegh de Milan. La gh'ha un diameter de circa 40 cm e 'l pesa circa 3,5 kg: sora el gh'ha el trionf de la Cibele e de...")
- 10:1610:16, 2 avo 2024 Beatris d’Est (storia | modifega) [4 749 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|300px|Dissegn de la Beatris d’Est in su carta-pegora La '''Beatris d’Est''' (29 de sgiugn del 1475 – 3 de sgener del 1497) l’è staita Duchessa de Milan e de Bari intravers el sò mariozz cont el Lodovigh el Nigher. Ancaben che la saja moruda sgiovena, l’è staita vuna di perso...")
1 avo 2024
- 14:5514:55, 1 avo 2024 Lesg federala in sul dirit d'autor (storia | modifega) [940 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} La '''Lesg federala in sul dirit d'autor e in sui dirit compagn''' (todesch: ''Bundesgesetz über das Urheberrecht und verwandte Schutzrechte''; frances: ''Loi fédérale sur le droit d’auteur et les droits voisins''; italian: ''Legge federale sul diritto d’autore e sui diritti di protezione affini'', romancc: ''Lescha federala davart ils dretgs d’autur ed ils dretgs da protecziun parents'') a l'è una lesg federal (Svizzera) de la Sv...")
- 14:1714:17, 1 avo 2024 Torr Snia Viscosa (storia | modifega) [656 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La Torr La '''Torr Snia Viscosa''' a l'è un gratacel de Milan, arent a piazza San Babila: a l'è stada la prima torr de Milan - la segonda l'è stada quella del Center Svizzer - e l'è volta 60 meter. L'è stada fada su del 1937 per la Snia Viscosa in su proget de l'Alessandro Rimini e l'è stada, per quatordes agn, la torr pussee volta de Milan insema a la Torr Locadell. == R...")
- 11:0711:07, 1 avo 2024 Charlotte Brontë (storia | modifega) [1 017 bait] Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} thumb|alt=|250px|Litrat de la Charlotte Brontë La '''Charlotte Brontë''' (21 de avril 1816 – 31 de marz 1855) l’è staita una scricciora e poetessa inglesa. L’è la pussee granda di sorelle Brontë, e i sò lavorà inn vegnud di classegh de la literadura inglesa. L’è pussee cognossuda per el romanz ''Jane Eyre'', che l’ha fait fœura sota el nom d’art de '''Cu...") eticheta: Modifica visual: cambiad
- 11:0011:00, 1 avo 2024 Spedizzion di milla (storia | modifega) [934 bait] Jon Gua (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "La '''spediziun di Mil''' l’è stada un di episodi impurtant del Risorgimento. L’è stà del 1860 al 1861 quand che mil vuluntar, sotta el cumand de Giuseppe Garibaldi, sun partì in de la nott intra el 5 e el 6 magg de Quarto (visin a Genua, in del territori del Regn de Sardegna) vers la Sicilia, che faseva part del Regn di Dò Sicili. L’ubietif de la spediziun l’era rovescià el guverno borbon e suportar i rivolt che sun scuppià sü l’isu...") etichete: Editor Visual Edit Check (citazioni) attivato Edit Check (references) declined (common knowledge) creada in origin come "Spediziun del Mil"