Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 184 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Mantoa

La Storia de Mantoa la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca Manto, in fuga da Tebe, l'è 'ndada in l'odierna Mantoa e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'Infern del Dant Lighier.

I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di Etrusch.

In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la Lex Iulia de civitate la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el Publio Virgilio Marone, ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me Cremona e Verona ch'eren pussee important.

Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el papa Leon I l'ha convint i Unn de l'Attila a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.


(Inanz)

A l' savivet qe ...

Politich de San Martin, 1481-1485

El Bernard Zenal, anca Bernardin de Trevij (Trevij, 1463/1468 - Milan, 10 de fevrer 1526) a l'è stad un pitor e architet lombard.

L’è nassud a Trevij fioeul del Martin ‘me l’è documentad in di at che indichen i sò origin bergamasche de lu: “Bernardus de Zenaliis de Trevij”. In memoria del pader l’ha ciamad de vesser soterrad de mort in la capella de san Martin de la Gesa de la Riva a Milan, indove l’era monegh el fradell Giordan, inveci la fioeula Maria Lucrezia l’era andada a monega domenicana del monaster di San Lazar. Se conserva l'at de dotazzion de la sgiovina del 1516, del qual el Bernardino Luini l’è stad testimoni.

Documentad in la scoeula di pitor milanes fina del 1481, cità che a l’ha vedud present per pussee de quarant'ann, el Zenal l’ha firmad in del 1485 el Politich de San Martin, opera monumental per la gesa de San Martin e Santa Maria Assunta a Trevij, del impiant prospetich rigoros, insema al Bernardin Butinon che l’era de l’istess paes. L'opera l’è stada definida del Roberto Longhi: la strutura spazzial pussee ciara che la seconda metà del Quater-cent la n’ha dad a nun in Lombardia. De sicur el vesser de l’istess paes l’ha favorid la relazzion intra i du artista che hann lavorad insema almen per on decenni.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"L'è mei vergot qe negot"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?